Resultats de la cerca

El 484, durant el domini dels vàndals sobre les Illes Balears 427-534, fou cridat a Cartago, juntament amb els bisbes Elies de Mallorca i Opili d’Eivissa, per donar raó de la seva fe davant el rei vàndal Hunneric

Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’…

Hom li atribueix, juntament amb Recos, el mètode per a la fosa de peces de bronze i ferro Plini, Atenàgores, Diodor, Pausànies, etc, li atribueixen diverses peces, avui perdudes, i el llibre Laberint sobre l’Herèon de Samos

En són conegudes dues lletres 463-464 adreçades al papa Hilari la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Ègara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461

Fou una joguina a les mans de l’emperador romà d’Orient, Lleó el Gran, i del cap dels sueus Ricimer Fou nomenat emperador gràcies a ells, partint de la seva condició de senador fou fet executar per Ricimer 472

Fill d’un governador de Túscia i Úmbria, ocupà càrrecs oficials praefectus urbis el 414 Embarcat a Portus Augusti el 417, descriví el seu viatge de retorn — de les gorges del Tíber a Luna — en el poema De reditu suo , escrit en dístics elegíacs Ultra les descripcions dels espectacles naturals i dels records erudits que sovintegen dins l’obra, és notable l’admiració i l’amor manifestats per la grandesa de Roma, que sabé cantar amb un cert ànim pagà, advers al cristianisme

És esmentat explícitament per Consenci en una carta adreçada, el 419, a sant Agustí, segons la qual era un dels principals factors del priscillianisme a la província Tarraconense

Visqué a Constantinoble sota el regnat de Teodoric II i escriví una Història de l’Església , en nou llibres, que abraça el període que va del 324 al 439 només n'ha pervingut el text fins el 425, documentada en Sabí, Atanasi, Eusebi, Rufí i Sòcrates

Fill del patrici Orestes —rebel a l’emperador Juli Nepos—, el seu pare el féu proclamar emperador, bé que es reservà per a ell l’exercici del poder Vençut Orestes, fou deposat per Odoacre i relegat a Nàpols

El seu poema en dístics elegíacs De reditu suo és una exaltació de Roma