Resultats de la cerca

Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una…

Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a Las Provincias , El…

Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts La seva tesi doctoral  El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959 se centra en els aspectes artístics de les sedes valencianes, però tracta també d’alguns temes socioeconòmics d’aquesta indústria Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts…

També conegut per BLOC, se situa en el centreesquerra Les seves reivindicacions se centren en la defensa dels interessos valencians sense vinculacions amb partits d’àmbit estatal o d’altres territoris dels Països Catalans i, especialment, en la defensa del valencià la identitat del qual reconeix amb el català i del territori El primer congrés nacional del BNV 2000 elegí una direcció encapçalada per Pere Mayor  a la secretaria general i Ferran Puchades a la presidència, que foren rellevats el 2003 per Enric Morera  i Josep Maria Pañella El maig de 2016 hom acordà una nova direcció amb la…

Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc Eiximenis, a…

Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa,…

S'introduí en el món de la música gràcies a l’obtenció de diversos premis de cançó del País Valencià l’any 1987, apadrinat per Lluís Llach, amb qui collaborà en diversos concerts Les seves primeres gravacions, en especial el disc Tornar a l’aigua 1991, el perfilaren com l’hereu directe de la generació de cantautors encapçalada per Llach i Raimon i el consolidaren com una de les millors veus dels Països Catalans El to intimista de les seves composicions i la seva actitud compromesa amb la identitat i la llengua valencianes marquen la seva trajectòria professional, que es completa…

És llicenciat en arquitectura per la Universitat de València Començà la seva trajectòria política com a regidor del PP a l’Ajuntament d’Alacant el 1987 Més tard fou escollit diputat a les Corts Valencianes per Alacant a les eleccions del 1991, el 1995 i el 1999 El 1995, després de l’ascens del Partit Popular al Consell amb la presidència d’Eduardo Zaplana, Ripoll esdevingué un dels seus principals collaboradors, ocupant les carteres de conseller d’Administració Pública, conseller de la Presidència i, finalment, vicepresident del Consell del 1999 al 2003 El 2006 fou escollit…

Format a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1995 i on exerceix com a professor titular d’arqueologia des del 1997, la seva activitat de recerca s’ha orientat cap a l’estudi del període romà a les comarques septentrionals del País Valencià i, amb menys intensitat, per terres de Terol i comarques centrals valencianes Ha treballat també en la historiografia de l’arqueologia valenciana i en l’estudi de la toponímia del País Valencià Entre les seves publicacions cal destacar Lesera La Moleta dels Frares, El Forcall Estudi sobre la romanització a la comarca dels Ports 1987…