Resultats de la cerca

Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrós i pretengué “assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenació econòmico-social” que comportés “major justícia i benestar” Configurà un succedani polític més moderat del PCP d’escassa importància Semblà desaparèixer amb l’esclat de la revolució el 1936

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció…

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

És una escola pionera en innovació docent, basada en l’avaluació continuada i en l’aprenentatge en grup i per projectes PBL L’alt nivell d’experimentalitat en els estudis li permeté obtenir la certificació de qualitat ISO 2001 en el 2000 renovada el 2005, dos premis Vicens Vives i també el premi Flyer

Professora emèrita del departament d’història a la Universitat de Washington, a Seattle Publicà The Tragic Week A Study of Anticlericalism in Spain, 1875-1912 1968 Abans havia traduït a l’anglès l' Aproximació a la història d’Espanya , de Jaume Vicens i Vives Approaches to the History of Spain , 1967, 1970 edició revisada

Té un esquelet dorsal reticulat, amb petites espines no articulades sobre els nusos i amb una tofa d’espines en llur vèrtex S'alimenta sobretot d’eriçons, molluscs, lamellibranquis i altres preses mortes o vives Habita a 15-20 m de profunditat, i de vegades hom els troba sobre les costes, a la província circumboreal

Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa al segle XV n'era el pas concloent, es constitueix suite de quatre tipus Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica

Les seves obres contenen elements didàctics i de quadre de costums, com Día y noche de Madrid 1663, amb vives descripcions de la ciutat però amb un fons moralista i de sàtira punyent Altres obres remarcables són Periquillo, el de las gallineras 1663, Las Tarascas de Madrid 1665, El diablo anda suelto 1677, etc

Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques