Resultats de la cerca

Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…

Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau…

Vida i obra Estudià batxillerat i dos cursos de la carrera de dret i de lletres a Barcelona, carrera que deixà inacabada Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a Catalònia  i Pèl & Ploma , influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total Es lliurà de ple a la vocació literària dins el moviment del Modernisme i fou un dels puntals en la fundació de la revista Joventut  1900-06 El 1901, amb Joaquim Pena, intervingué en la creació de l’Associació Wagneriana de Barcelona, on ocupà els càrrecs de bibliotecari i…

Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra…

Vida Procedent d’una família de tapissers, fou educat a l’Eton College per voluntat del seu pare, que volia fer-ne un procurador No obstant això, des de molt petit manifestà la seva vocació per la música, que aprengué de manera autodidàctica i d’amagat del seu pare, fins a l’extrem que empenyorà la lliurea d’un criat per poder accedir a la galeria de la Italian Opera Probablement fou allà on conegué Michael Festing, membre de l’orquestra del teatre, que es convertí en el seu mestre de violí Fou Festing qui convencé el pare de ThA Arne per tal que autoritzés el seu fill a dedicar-…

Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà, autor que la…

Originàriament és una antiquíssima forma de literatura popular de transmissió oral, la qual continua viva en les societats modernes Reelaborat per autors com Perrault, els germans Grimm i Andersen, el conte folklòric, destinat avui sobretot a un públic infantil rondalla, és el rerefons millenari del conte modern, que n'ha heretat una vaga consideració de relat fantàstic emparentat amb la faula A la Itàlia del segle XIV, amb el Decamerone de Boccaccio, sorgí una nova idea de conte, la novella , narració de caràcter realista que resumia en una anècdota curta una història divertida amb moral La…

Els trets que defineixen el model de la institució són universitat urbana plans d’estudis innovadors estructura trimestral del curs alta dedicació docent del professorat treball amb grups reduïts possibilitat de cursar part dels estudis a l’estranger programes de pràctiques en empreses i institucions àmplia oferta en programes de doctorat i de postgrau incorporació de les noves tecnologies a la docència i a la recerca, i vocació internacional La UPF estructura els seus estudis en tres àmbits del coneixement, situats en tres campus diferents les ciències socials i humanes facultats d’Economia…

D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…

L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball…