Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Art
Historiografia
Museologia
Museòleg, historiador i crític d’art.
Vida i obra D’una família d’acusades inclinacions culturals, era germà dels escriptors Manuel i Josep Maria Folch i Torres , dels quals illustrà diversos llibres Es formà a Llotja 1905-10 i als Estudis Universitaris Catalans, a Barcelona, on fou deixeble de Josep Puig i Cadafalch Assistí també a un taller de forja El 1907 s’incorporà a La Veu de Catalunya a requeriment de Raimon Casellas, i el succeí en la direcció de la pàgina artística del diari 1910-20, des d’on, sota el pseudònim Flama , divulgà aspectes de l’art català i defensà en certa manera l’estètica del Noucentisme , el programa…
,
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
Joaquim Vayreda i Vila

Retrat de Joaquim Vayreda i Vila, realitzat per Antoni Caba (1870)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Bé que de família olotina, els seus pares s’havien traslladat temporalment a Girona, a causa de la guerra dels Set Anys A nou anys esdevingué alumne de la classe de Narcís Pascual, aleshores director de l’Escola de Dibuix d’Olot Els seus estudis de filosofia foren el motiu que es traslladés cap al 1860 a Barcelona, on assistí al taller de Ramon Martí i Alsina El 1865 exposà la seva primera obra, Arri Moreu , al local de la Societat d’Artistes de Barcelona, i l’any següent a la Sala Parés exposà Els jugadors i alguns paisatges Home interessat pels negocis, la política i, sobretot, el…
Santa Maria de Tremp o de Valldeflors
Art romànic
Situació L’església canonical de Santa Maria, que va donar origen a la població, és situada dins el nucli antic de la vila de Tremp MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG264708 Història L’església de Santa Maria de Tremp apareix esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, on figura l’església de Santa Maria “ que dicunt ad Trimplo ”, que ha estat identificada amb Santa Maria de Tremp L’esment de l’església de Tremp en aquesta acta és un element més dels que posen en qüestió la seva autenticitat, ja que en el moment en què figuradament fou redactada, el lloc de Tremp…
Thermàlia
Museu
Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) —l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger—, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic.
El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista
Baiona
Ciutat
Ciutat del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a Lapurdi, País Basc.
Situada a la confluència dels rius Ador i Niva, la ciutat és formada per tres nuclis enllaçats per ponts un que travessa el Niva i separa la gran Baiona, i un altre damunt l’Ador, entre la petita Baiona i el raval del Sant Esperit, suburbi industrial Conserva en gran part el recinte romà i el medieval, així com dues fortaleses, el Castell Vell i el Castell Nou També es conserva la ciutadella de Sant Esperit, obra de Vauban Aigua avall de l’Ador fins a la desembocadura, que és a 6 km, s’estenen els nuclis industrials metallúrgia, indústria química, aeronàutica, cuir i fusteria L’estuari és poc…
Benet Rossell i Sanuy
Art
Cinematografia
Artista plàstic i cineasta conegut pel pseudònim de Beni.
Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…
,
Josep Guàrdia
Arquitectura
Cristianisme
Religiós escolapi, artesà i picapedrer.
Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…
Sant Martí d’Arànser (Lles)
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí és al bell mig del poble d’Arànser, situat al fons de la vall del riu homònim, a 1 470 m d’altitud Mapa 35-10 216 Situació 31TCG899963 Per a anar a Arànser cal agafar la carretera local que surt de Martinet, a mà dreta del Segre, i va en direcció a Travesseres i Lles Poc abans d’arribar a Lles cal prendre, a mà esquerra, una carretera en direcció nord-oest que du a Arànser També s’hi pot anar des de Músser RMAE Història La parròquia d’Arànser figura consignada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell amb la forma Aransar aquesta acta és…
Francesc Jordà i Cerdà
Historiografia catalana
Prehistoriador.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas Catedràtic d’arqueologia de la Universitat…