Resultats de la cerca

Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista JJ Quantz i el violinista F Benda El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comique Calandro 1726, fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la plaça d’…

Gràcies a la protecció del comte Thun, de qui era instrumentista, estudià trompa amb WTh Matiegka a Praga, fou alumne de Schinderlarž a Munic i perfeccionà els seus estudis a Dresden El 1763 tornà al servei del comte, que abandonà al cap de tres anys per anar a Itàlia, on adoptà el pseudònim italià Emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità diversos països, i estigué al servei del príncep de Hechingen 1772 i de la cort de Magúncia 1769-74 a més, a París conegué WA Mozart el 1778 El 1782 anà de nou a la capital francesa i romangué al servei del comte d’Artois, més tard Carles X…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor de piano Posteriorment estudià contrapunt amb Th Attwood i teoria amb JW Callcott, W Crotch i J Woelfl El 1816 debutà com a pianista, i el mateix any la Philarmonic Society li encomanà la composició d’una obertura Estudià composició a Viena 1817 amb EA Förster, i rebé consells de L van Beethoven, que creia en el seu talent com a compositor Després d’una estada a Itàlia, el 1821 retornà a Londres L’any següent fou nomenat professor de piano a la Royal Academy of Music i el 1832 en fou elegit director, fins el 1859, any en què el…

Fins el 1662 fou mestre de capella de la cort dels ducs de Saxònia-Lauenburg a Schlackenwerth Entre el 1662 i el 1665 exercí el càrrec de vicemestre de capella a la cort de Güstrow i del 1665 al 1673 fou mestre de capella a la de Gottorf El 1665 rebé l’encàrrec de compondre la música per a la cerimònia de la inauguració de la Universitat de Kiel El 1686 retornà al seu antic càrrec a Schlackenwerth Pfleger compongué més de 200 obres sacres, en llatí i en alemany, i diverses odes profanes Mentre que la seva collecció de divuit concerts sacres breus denominada Psalmi, dialogi et motettae 1661, a…

El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el càrrec fins el…

Nasqué al castell de Peirol, i la seva Vida diu que fou un " paubres cavalliers d’Alverge " Degué estar al servei de Lo Dalfin d’Auvèrnha fins el 1202 Dues de les seves peces es poden datar amb relativa certesa Una és la cançó de croada Quant amors trobet partit , escrita cap al 1188 en ocasió de la tercera croada i en la qual es discuteix si era millor servir la Creu o la dama L’altra és Pus flum Jordan ai vist el monimen , escrita a Jerusalem en 1221-22 durant la cinquena croada Se li atribueixen trenta-quatre poemes, disset dels quals es conserven amb música d’entre aquests…

Fou infant de cor a Champigny-sur-Veude i més tard treballà a la capella de Gaston d’Orleans, a París També estigué al servei de mademoiselle de Montpensier, filla de Gaston Entre el 1651 i el 1663 obtingué gran èxit com a cantant i ballarí en diversos ballets de cour El 1661 ocupà el càrrec de mestre de música de la cambra del rei, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, i el 1659 rebé un privilegi reial gràcies al qual pogué imprimir les seves obres durant vint anys En 1663-65 collaborà en la composició de tres ballets amb JB Lully, que el 1662 s’havia casat amb la filla de Lambert,…

Es formà a Màntua, on fou tenor i organista a l’església de Santa Bàrbara i on estrenà la primera de les seves òperes, Alessandro nell’Indie , el 1768 També en aquesta ciutat compongué la cantata Virgilio e Manto 1769 per a la inauguració del Teatro Scientifico, dependent de la Reale Accademia, i, més tard, arribà a ser segon director de l’orquestra d’aquest teatre, on estrenà diverses obres, com ara l’oratori La madre dei Maccabei 1775 El 1783 fou contractat com a mestre de capella de la catedral i de la cort de Salzburg Tot i que el càrrec li fou disputat per Leopold Mozart, que no encaixà…

Rebé lliçons d’orgue de FG Klingenberg, alumne de D Buxtehude, i més tard estudià a Halle, on tingué ocasió d’escoltar FW Zachow, virtuós d’aquest instrument i mestre de GF Händel El 1694 està documentat com a organista a Soldin i el 1704 era a Berlín, on ingressà com a cantor al Friedrich-Werder Gymnasium Fuhrmann fou un tractadista erudit i un músic molt experimentat, amb una visió molt àmplia sobre diversos aspectes de la música del seu temps Com a musicògraf, els seus escrits tenen avui una importància indiscutible com a font d’informació sobre la música religiosa de l’època de JS Bach…

El 1762 entrà a formar part de l’orquestra de la cort del duc Christian IV de Zweibrücken, de la qual fou mestre concertista des del 1768 Assolí una gran fama com a virtuós del fagot, la qual cosa li facilità la consagració definitiva en aquest instrument El 1770 abandonà el càrrec que tenia a Zweibrücken i s’establí com a fagotista a París, on publicà diverses composicions seves Tres anys més tard, havent fet una estada a Londres, on es presentà com a fagotista, s’incorporà a la capella musical del príncep hereu de Prússia -el futur Frederic Guillem II- a Potsdam Compongué més d’una trentena…