Resultats de la cerca
Es mostren 34899 resultats
teoria dels valors
Filosofia
Doctrina que, enfront del relativisme historicista de les acaballes del segle XIX, cerca d’establir el significat i el fonament del que hom anomena ‘‘regne del deure’’ o del conjunt d’estimacions valoratives sobre la realitat i l’home i sobre llur sentit.
També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…
moviment
Matemàtiques
Aplicació d’un espai mètric en ell mateix que conserva la distància.
Actualment hom tendeix a anomenar-lo isometria El conjunt de moviments definits sobre un espai, amb l’operació de composició o producte de moviments, constitueix un grup En particular, és interessant l’estudi dels moviments al pla i a l’espai ordinaris El grup dels moviments del pla és generat per les simetries axials, és a dir, tot moviment del pla pot ésser descompost en producte d’un cert nombre de simetries axials Els de nombre parell són anomenats moviments directes , conserven el sentit del pla i són un subgrup del grup de moviments els altres són anomenats moviments inversos Dins el…
estel binari
Astronomia
Estel múltiple constituït per dos estels.
Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són aquells…
consueta
Història
Llibre de consuetuds i costums, de pràctiques i cerimònies, d’una església o d’una corporació parroquial.
Originàriament coordinava els llibres litúrgics per a llur ús diari, i més tard es transformà en manual de les obligacions dels rectors i els clergues processons, confraries, aniversaris, etc Pur directori oficial, aviat hom hi intercalà la relació d’usos particulars de cada església Les consuetes no s’adaptaven a cap forma fixa ni eren tampoc prescrites pels cànons Als Països Catalans, les anteriors al concili de Trento del segle XII al XVI són escrites en llatí se'n conserven més de 30 fragments, de catedrals Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, monestirs Sant Cugat del Vallès, Santes…
peròxid
Química
Cadascun dels composts que contenen el grup -O-O-, en el qual cada àtom d’oxigen presenta un nombre d’oxidació de -1.
Poden ésser considerats formalment com a derivats del peròxid d'hidrogen H-O-O-H, en el qual un o ambdós àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups orgànics o inorgànics Entre els peròxids inorgànics, tenen una gran importància els dels metalls alcalins i alcalinoterris, els quals són de tipus iònic, presenten un fort caràcter oxidant, i són emprats com a desinfectants, blanquejants i en les indústries farmacèutiques i en cosmètica Hom els obté generalment per calefacció dels metalls o llurs òxids, en l’aire Entre els peròxids orgànics, cal distingir els de fórmula general R-O-O-H o…
arsina
Química
Qualsevol dels derivats de l’arsina (AsH3) per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46 °C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els composts del tipus RR’…
impersonal
Gramàtica
Dit del verb o dels temps verbals usats sense referència a cap subjecte.
Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals Les unipersonals , que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular plou, neva, trona, llampega Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència hi ha molta gent fa fred fa molts anys Les eventuals són proposicions en les quals el subjecte és desconegut, callat…
Cancionero Musical de Palacio
Música
Col·lecció de composicions poeticomusicals recollides en un manuscrit copiat a l’inici del segle XVI.
Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però…
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
Revista de Menorca
Historiografia catalana
Revista creada a Maó el 1888, de la qual els vuitanta-cinc toms publicats fins ara són un referent ineludible tant per a conèixer la historiografia insular com per a estudiar la Menorca contemporània des del final del s. XIX.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat el tòpic que el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana en fou el model, nasqué com a continuació editorial de la secció “Los Lunes” del diari El Liberal , iniciada el 1883 L’objectiu d’oferir un coneixement enciclopèdic de la realitat menorquina, passada i present, fou refermat en cada una de les nou etapes, des de les més provisionals del tombant de segle i de la immediata postguerra fins a les més sòlides, encapçalada per la del nou-cents com a òrgan de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó des del 1906 La revista tingué diferents…