Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Polignac
Família noble francesa que prengué el nom del castell i poble de Polinhac, prop de Lo Puèi (Velai, Occitània).
Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a Viena, i el…
Simeó II de Bulgària
Història
Rei o tsar dels búlgars (1943-46) i polític.
Fill del rei Borís III, que succeí sota un consell de regència, i de la princesa Joana d’Itàlia El 1945, en ésser proclamada la república al seu país, es veié obligat a exiliar-se El 1962 es casà a Suïssa amb la noble espanyola Margarita Gómez-Acebo y Cejuela L’any 2001 fundà el partit Moviment Nacional Simeó II, que guanyà, per àmplia majoria, les eleccions legislatives de Bulgària al juny del mateix any, i assumí el càrrec de primer ministre Seguí fidelment les directrius de l’FMI, però el descontentament per les males condicions de vida afavorí l’elecció de l’excomunista…
Edward Seymour

Edward Seymour
© Fototeca.cat
Història
Polític anglès.
Després del matrimoni de la seva germana Joana amb el rei Enric VIII 1536, gaudí del favor reial Comandà les forces angleses que envaïren Escòcia 1544 i saquejà Edimburg un any més tard obtingué, contra els francesos, una brillant victòria a Boulogne Després de la mort d’Enric VIII 1547 fou nomenat protector pel Consell de Regència Envaí novament Escòcia i vencé el seu exèrcit en la batalla de Pinkie 1547 Consolidà la Reforma protestant i imposà 1549 el primer Book of Common Prayer , que era una mena de compromís entre les actituds catòliques i les protestants Malgrat la seva…
Fèlix Serratosa i Palet
Química
Químic.
Germà de l'enginyer i urbanista Albert Serratosa , es doctorà en química orgànica 1953 i treballà als EUA 1955-57 en el Massachusetts Institute of Technology MIT Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques , del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona des del 1977 Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica Collaborà també…
Sança de Mallorca
Història
Reina de Nàpols.
Filla segona Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fou casada el 1304 amb el rei Robert I de Nàpols , de qui fou la segona muller Fundà a Nàpols els monestirs i convents de Santa Chiara on es retirà en restar vídua, professà —prengué el nom de prengué el nom de Clara de la Santa Creu— i morí, Santa Maddalena, Santa Maria Egizziaca i la Santa Croce Comprà vers el 1335, amb el seu marit, al soldà d’Egipte, uns terrenys a Jerusalem, on fundà el convent d’observants del Sant Sepulcre i l’església de Mont Sió Fou defensora fervent del franciscanisme rígid, i la seva copiosa…
Francesc de Sanç i de Sala
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del clericat…
Jaume Salvador i Pedrol
Jaume Salvador i Pedrol
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic i farmacèutic.
Fill de Joan Salvador i Boscà El més representatiu d’un llinatge d’illustres científics i professionals El 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona A França, especialment a Montpeller, es perfeccionà en ciències naturals Tingué relació amb botànics de fama Tournefort, Ray, Magnol, Boccone, etc Herboritzà pel sud de França, pels Pirineus, el Montseny i Montserrat Company de Tournefort en part dels primers viatges d’exploració florística per terres hispàniques el 1681 i 1683 Augmentà l’herbari amb plantes rebudes de corresponsals amics, sobresortint…
Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní
Història
Segon comte de Cocentaina, senyor de Dosaigües, Vall d’Elda, Asp, Petrer, Salines, Albalat, etc.
Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de…
Lluís Vidal i Molné
Flors, de Lluís Vidal i Molné
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Dibuixant, pintor i cineasta.
Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée…
Trasibul
Història
Militar
General i polític atenès.
Demòcrata fervent i sostenidor de la política imperialista d’Atenes, fou trierarca 411 aC, estrateg i, després d’haver lluitat sota les ordres d’Alcibíades 410 aC, participà en la batalla de les Arginuses 406 aC Quan el consell dels Trenta s’emparà del poder de la ciutat, es refugià a Tebes, i des d’allí inicià la seva lluita contra els oligarques Assaltà el Pireu i, mort Críties i pacificats els ciutadans, entrà a Atenes i intervingué en la restauració de la democràcia Partidari de l’aliança amb Beòcia en ocasió del conflicte entre Tebes i Esparta, fou després l’home que dugué a…