Resultats de la cerca

La primera notícia que en tenim data de l’any 882 i figura en una donació de parròquies que el bisbe Teuter de Girona féu a la canònica de la seu, que acabava d’ésser fundada El lloc és documentat l’any 1017 en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, en la qual hom alludeix a unes vinyes que foren donades a aquest monestir per “Sendredus de Aguaviva” També apareix documentat l’any 1231 en la cessió que Sibília, muller de Pere de Cervera, féu d’uns béns que tenia a Sant Joan d’Aiguaviva, a l’indret anomenat Solana, per fundar un benefici a Sant Feliu de Girona…

La primera referència sobre el lloc de Vilaplana és de l’any 1041, quan se celebrà un judici en presència de la comtessa Constança i del seu fill Ermengol III, comte d’Urgell, sobre l’alou de Vilaplana que els germans Ramon, Geribert, Rodlan i Arnau reclamaven al seu germanastre Guitard El castell de Vilaplana apareix l’any 1042 1044 com a afrontado de ponent del castell de la Clua, que Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona Eribau, i els seus fills Ramon, Eribau i Arnau van donar a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’any 1045 el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica…

Fundat el 1942, fou impulsat per un grup d’espanyols i francesos que situaren la seu al barri de Gràcia Nasqué amb el nom d’Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona, però el 1943 adquirí la denominació actual Poc temps després ja havia assolit el centenar de socis Promogué diversos esports, els principals dels quals foren el basquetbol, l’atletisme i el voleibol En diferents etapes també practicà tennis, handbol, hoquei sobre patins, gimnàstica, natació, futbol sala, petanca i bridge La secció de voleibol, fundada per Arturo Cortés, fou la més reeixida l’equip…

Fou fundada el 1939, any que l’organització Joventut d’Acció Catòlica Espanyola JACE recollí la tradició iniciada per la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant els anys trenta d’organitzar campionats de basquetbol Aquesta mena de competicions foren conegudes popularment com la diocesana i amb el temps anaren guanyant en nombre de participants, gràcies sobretot a la incorporació dels més petits La competició s’establí bàsicament a la província de Barcelona, on es disputaven els Campionats Diocesans i la Copa JACE Posteriorment, incorporà altres esports atletisme, tennis de taula,…

Fou fundada el 1922 de la mà de la Unió Esportiva Santboiana i especialment de Baldiri Aleu Torres El primer president fou David Cuyàs Pujol En un primer moment rebé el nom de Federació Catalana de Futbol Rugbi, ja que inicialment així s’anomenava aquest esport El mateix any de la fundació es creà la selecció catalana de rugbi Poc després l’interès decreixé i l’any 1925 només quedaven tres clubs federats la UE Santboiana, el FC Barcelona i el Sant Andreu Als anys trenta, però, la pràctica del rugbi es reactivà amb nous equips El 1934 participà en la fundació de la Federació Internacional de…

Una lluita interna de Cirene i Barca féu intervenir els perses, que destruïren Barca i en deportaren els habitants a la Bactriana, vers el 512 aC

La congregació té cura de collegis, residències per a noies, exercicis espirituals i activitats missioneres Té cases a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina

Les doctrines de l’escola, elaborades a través de l’analogia metòdica i de l’aprovació basada en la rectitud de la solució, foren seguides pels abbàssides i pels aglàbides

Els seus membres es reunien al voltant d’Antonio Becadelli dit il Panormita Anomenada primer Academia Alfonsina i aviat també Panormitana , en morir Beccadelli passà a ésser presidida i animada per Giovanni Pontano, de qui prengué el nom definitiu Dedicà principal atenció a treballs filològics i reuní les principals figures literàries de la ciutat Sannazzaro, etc Dissolta a mitjan segle XVI, ressorgí al començament del XIX, però amb objectius diferents

El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà