Resultats de la cerca
Es mostren 2850 resultats
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
La Pampa
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió del Centre.
La capital és Santa Rosa 51 678 h 1980 Ocupa la part SW de la Pampa deprimida, al N del riu Colorado Limita al N amb les províncies de Mendoza, San Luis i Córdoba, a l’E amb la província de Buenos Aires, al S amb Río Negro i a l’W amb Mendoza Es tracta d’una gran plana, però cap a l’W el relleu es torna abrupte La xarxa hidrogràfica es divideix en les conques dels rius Colorado, Atuel i Salado La població es concentra a l’E, al límit amb la província de Buenos Aires En regressió entre el 1947 i el 1960 a causa de l’emigració -0,5%, entre el 1960 i el 1970 es recuperà Economia…
estadi
Vista parcial de la graderia de l' estadi de Montjuïc, remodelat per als Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport
Instal·lació esportiva de grans dimensions apta per a la pràctica de diversos esports.
Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades Atenes, 1896, imitant, en part, els antics estadis grecs Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona 1928, obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d’Eduard…
Oleguer Reynals
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del…
Isidre Queralt i Prat
Pintura
Pintor.
Estudià art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona Feu diverses exposicions a Barcelona i Terrassa El 1963 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, on arribà contractat com a professor per la Universitat Federal de Pernambuco, a Recife Fou nomenat director de l’Escola de Belles Arts, de la universitat, degà de la facultat, i coordinador del Centre d’Art i Comunicació Fou assessor d’art de diverses entitats i també formà part de la Comissió de Selecció del Museu d’Art de Pernambuco Exposà individualment a diverses ciutats del Brasil Recife, Olinda, Rio de Janeiro i Sâo…
Carles Martí i Fernández
Periodisme
Periodista, escriptor i pedagog.
El 1899 emigrà a Cuba, on treballà com a inspector especial d’instrucció pública i secretari de l’associació de Comerç de l’Havana Amic del catalanista i patriota cubà Josep Conangla i Fontanilles, fundà la publicació “El Debate” a Pinar del Río i , a l’Havana, “El Comiquito” Fou collaborador de la revista “Bimestre Cubana” i també redactor del “Diario de la Marina” Dins de la seva extensa obra publicada, cal destacar, entre d’altres, a Cuba Eduquemos , La jura de la bandera , Tres conferencias pedagógicas , Los catalanes en América Cuba 1920, publicada a Barcelona el 1921 i amb…
Dídac Masana i Majó
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’…
krausisme
Filosofia
Corrent de pensament, lligat a la filosofia de Krause, desenvolupat al segle XIX, que tingué una notable importància a Castella.
Introduït a la península Ibèrica per Julián Sanz del Río, en foren també figures representatives Francisco Giner de los Ríos i Manuel Ortí y Lara Als Països Catalans, només arribà a influir en Francesc Pi i Margall i en Manuel Sales i Ferré El krausisme, marginal a la major part d’Europa, representà a Espanya un intent de renovació intellectual i d’acostament a Europa, especialment pel que fa a l’ètica i a la pedagogia sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per…
Lluís Maria de Moixó i López-Fuertes
Història del dret
Jurista.
Tercer baró de Juras Reales Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de SM en el Reino de Chile 1828 Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la…