Resultats de la cerca

Jugava de defensa esquerre i de mig ala i milità en el FC Barcelona entre el 1912 i el 1920 Fou campió de Catalunya en quatre ocasions 1913, 1916, 1919, 1920, d’Espanya 1920 i subcampió de la mateixa competició 1919 Disputà un total de 91 partits amb la samarreta blaugrana Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Fou un dels jugadors espanyols més importants de la segona meitat del segle XIX Estigué vinculat als inicis dels escacs a la ciutat de Barcelona Fou soci del cercle d’escacs del Café del Recreo i de la societat escaquista de la plaça Reial Fou també un habitual de les tertúlies d’escacs que es feien al Café de la Alhambra i al Café Munich

Vida Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia 1950, José González de Ubieta Habitación para tres 1951, Antonio de Lara La pecadora 1954 i Camino cortado 1955, ambdós d’Ignasi F Iquino El ojo de cristal 1955 i Cuatro en la frontera 1956-57, ambdós d’Antonio Santillán Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio 1962, I F Iquino i El reflejo del alma 1957, Maximo Giuseppe Alviani, i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari 1949 i Sangre en Castilla 1950 Promotor, traductor i…

Vida Fill de pares espanyols, des de jove treballà com a actor teatral a Barcelona Inicià la seva carrera cinematogràfica amb Curro Vargas 1923, José Buchs, i la compaginà amb el doblatge als estudis que la Paramount tenia a Joinville París Durant la guerra civil continuà amb les dues activitats i més endavant fou contractat pels estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà actors de renom com Edward Arnold també treballà als estudis de doblatge Acústica Durant la dècada del 1940 pràcticament deixà el teatre i se centrà en el cinema, especialitzat en papers de dolent fins a la seva mort Actuà…

Vida Fill del crític de cinema Germán Huici Rodrigo i pare del crític d’art Fernando Huici, es traslladà a Barcelona el 1946 Collaborà a la revista "Cinema" 1924-29 i a partir del 1951 desenvolupà una important trajectòria com a guionista, especialment en films dirigits per Juli Coll, molts de tarannà policíac Distrito Quinto 1957 Un vaso de whisky 1958 Los cuervos 1961 La cuarta ventana 1961 Los muertos no perdonan 1963 Comando de asesinos Fin de semana con la muerte 1966 i El mejor del mundo 1968 Prèviament, tots dos havien escrit Rostro al mar 1950, Carlos Serrano de Osma i Mercado…

Vida Home inquiet i culte, s’inicià en el món del cinema a través de la creació d’Exclusivas Eca cap a l’any 1924 L’any següent ja obtingué un èxit remarcable amb La ballarina del Nil The Dancer of the Nile , 1923, D P S Earle i amb l’estrena d’un film "en relleu", la gran novetat de la temporada El 1927 participà en la creació de la firma Cinematográfica Astrea, SA, de la qual fou gerent Aquesta tenia l’exclusiva per a la venda dels equips sonors de la casa Orpheo Sincronic, SA OSSA Posteriorment intentà conrear també l’edició de films mitjançant una productora que obrí amb el nom d’Ibérica…

Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor Enrique Jardiel…

També coneguda com Margot Moles, fou la primera esportista olímpica catalana a participar en els Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1936 Disputà la modalitat d’eslàlom i de descens Fou membre del Club Alpino de Peñalara i del Real Canoe Natación Club Destacà com a esportista multidisciplinària els anys trenta

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-1992, a la…

Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873