Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Hilary Putman
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Harvard Deixeble de Carnap i de Quine, les influències que més el marcaren foren, però, les de Kant i Wittgenstein El seu primer àmbit d’interès fou el de la filosofia de les matemàtiques i posteriorment s’interessà per la filosofia del llenguatge Amb el temps tractà totes les temàtiques filosòfiques bàsiques La seva obra es caracteritza pel tarannà crític envers els dogmes de la filosofia analítica La seva línia de pensament fou definida per ell mateix com a realisme intern o realisme amb r minúscula per oposar-lo al Realisme metafísic, amb R majúscula Considera que no hi ha cap…
Charles Moore
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Estudià a la Universitat de Michigan i realitzà el seu primer edifici l’any 1949 Durant els anys 1952-54 fou tinent del cos d’enginyers de l’armada a Corea, Japó i els EUA Desenvolupà una intensa tasca docent des de l’any 1950, dirigint el departament d’arquitectura d’universitats nord-americanes com les de Califòrnia a Los Angeles, Yale a Berkeley i Austin a Texas Publicà diversos llibres en collaboració, que destaquen per no estar destinats a un públic necessàriament iniciat És el cas de The Place of Houses 1974, Dimensions 1976 i Body, Memory and Architecture 1977 Dissenyà diverses…
Raymond Leppard
Música
Director d’orquestra i clavecinista britànic.
Estudià al Trinity College de Cambridge Després de graduar-se, tornà a Londres, on debutà el 1952 al capdavant d’una orquestra fundada per ell El 1958 debutà al Covent Garden i aquest any s’incorporà com a professor al Trinity College, on exercí fins el 1968 El 1960 fou un dels cofundadors de l’English Chamber Orchestra, una de les principals formacions en el camp de la música barroca, i que dirigí molt sovint fou també notable la seva tasca en l’edició, l’enregistrament i la difusió de la música d’aquest període Destacà sobretot amb la interpretació de l’obra de Claudio Monteverdi L’…
Joan Rabascall i Montrabà
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París, on viu des del 1962 Amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Benet Rossell, formà part de l’anomenat grup dels catalans de París , participà en la creació i la realització de diferents cerimonials —festes rituals de caràcter lúdic—, com el Memorial de Verderonne o la Festa en Blanc Els seus treballs parteixen de la manipulació de la iconografia dels mass-media Els seus primers collages 1964-65, la juxtaposició d’imatges provocant l’associació d’idees 1971-72, la crítica i la ironia a diferents nivells…
Polibi
Historiografia
Historiador grec.
Després de la victòria de Pidna 168 aC, els romans el deportaren a Roma, on romangué durant set anys A la capital, fou ben rebut pels cercles de l’alta noblesa romana i establí una profunda amistat amb Escipió, el qual possiblement acompanyà en l’expedició a Cartago, i més tard a Hispània Morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Hom no ha conservat una sèrie d’obres seves menors, dedicades a temes biogràfics o de tècnica militar resta, en canvi, una tercera part de la seva gran obra historiogràfica, que constava de quaranta llibres, i en la qual volgué ressenyar els fets succeïts des dels…
Francisco de Peña
Història
Erudit i canonista.
Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…
Hermann Julius Oberth

Hermann Julius Oberth
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic alemany, un dels capdavanters de l’astronàutica teòrica.
Cursà estudis de física i de matemàtiques a Munic i exercí la docència de grau mitjà Des de molt jove s’interessà per la propulsió de coets, principalment en els aspectes teòrics i de disseny El 1923 publicà l’obra Die Rakete zu den Planetenräumen ‘Els coets cap als espais interplanetaris’, que despertà força interès i originà polèmiques i que, juntament amb la posterior Wege zur Raumschiffahrt ‘Rutes per als viatges cosmonàutics’, 1929, serví de base al desenvolupament de la V-2 alemanya Les seves realitzacions experimentals culminaren, a l’estiu del 1930, amb l’assaig del propulsor coet…
Marià Martínez i Cuenca
Història
Política
Dirigent sindical i polític.
Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió…
Lluís IV de França
Història
Rei de França i d’Aquitània (936 — 954).
Fill de Carles III el Simple i d’Odgiva En ésser destronat el seu pare 923, residí a Anglaterra, fins el 936 A la mort de Radulf fou cridat pels magnats francs i fou coronat, a Laon 936 Es casà amb Gerberga de Saxònia El 941 perdé la meitat del reialme, revoltat contra ell per Hug el Gran, i es refugià a Borgonya i, després, a Viena del Delfinat, on els principals senyors aquitans acudiren a retre-li homenatge A Aquitània aconseguí la submissió d’Hug i la pacificació del regne mitjançant l’ajut del papa Esteve VIII i de Guillem I, duc de Normandia En morir aquest, volgué apoderar-se del ducat…
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…