Resultats de la cerca

Era fill de John Christopher Smith, el principal amanuense de GF Händel El seu mestre més important fou Thomas Roseingrave i també rebé algunes lliçons del mateix Händel i de JCh Pepusch Compongué la seva primera òpera, Ulysses 1733, en estil italià De les següents destaquen The Fairies 1755 i The Tempest 1756, totes dues basades en obres de W Shakespeare Del 1759 al 1768 dirigí les interpretacions anuals del Messiah de Händel al Foundling Hospital, on era organista Dels seus nou oratoris sobresurt Paradise Lost 1760, a partir de l’obra de J Milton En altres oratoris, com ara Rebecca 1764 i…

Estudià a la Lateinschule de Lüneburg Feu nombrosos viatges, com a acompanyant i professor de música de la princesa polonesa S Woiwodin von Smolensk, que li permeteren conèixer personalitats rellevants com J Haydn Establert a Berlín el 1768, es feu càrrec del teatre francès de la ciutat i inicià un fèrtil període creatiu, amb òperes com Clarissa, oder Das unbekannte Dienstmädchen 'Clarissa o la minyona desconeguda', 1785 El 1786 fou nomenat mestre de capella de la cort de Rheinsberg i dos anys després es traslladà a Copenhaguen per exercir les mateixes funcions per a la cort danesa El 1795,…

Estudià amb T Roseingrave, JCh Pepusch i GF Händel, del qual el seu pare, anomenat també Johann Christoph, havia estat principal copista El fet que pare i fill tinguessin exactament el mateix nom esdevingué motiu de confusió i una dificultat a l’hora de reconstruir les biografies respectives i assignar les obres Compongué un gran nombre d’òperes, algunes de les quals basades en peces dramàtiques de W Shakespeare Entre aquestes destaquen The Fairies 1755, sobre El somni d’una nit d’estiu , i The Tempest 1756, a partir de l’obra homònima També és autor de música religiosa, sota la inevitable…

Fill d’Adolph Martin Schlesinger, editor berlinès, serví a l’exèrcit prussià 1814-15 i després ingressà a l’empresa paterna Pels volts del 1819 arribà a París i el 1821 inicià el seu propi negoci Entre les seves publicacions més notables hi ha nombroses adaptacions per a veu i piano d’òperes de diversos autors, com WA Mozart, G Meyerbeer, F Halévy, A Adam o G Donizetti També edità una gran quantitat de música instrumental, com ara obres per a piano de CM von Weber, JN Hummel i I Mos cheles, a més de composicions de cambra i per a piano de L van Beethoven Cap al final dels anys vint i el…

Fou nen cantor a la cort de Gottorp, residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp Nomenat kantor a Hamburg el 1605, hi dugué a terme una destacada tasca pedagògica i de difusió de música polifònica com a responsable de la interpretació musical a les esglésies més importants de la ciutat La seva escassa producció musical es redueix a algunes fugues i motets En la seva obra teòrica més important - Institutionum musicarum tractatio nova et brevis 1635- fa referència a les reformes introduïdes per Sethus Calvisius, G Hitzler i E Puteanus en el sistema de la solmització Seguint el seu collega…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una intensa…

Estudià a la Lateinschule de la seva població natal i, després, música a Weiden L’any 1659 ingressà a la Universitat d’Altdorf per estudiar-hi teologia Però les dificultats econòmiques el forçaren a retornar a Waldthurn i a cercar un treball remunerat Trobà una ocupació com a cantor de la capella de la cort de Heidelberg Més tard viatjà a Itàlia acompanyant un noble holandès i, un cop a Roma, conegué el teòric Athanasius Kircher, fet que el decidí a dedicar-se a la teoria musical Posteriorment ocupà llocs de responsabilitat en diverses capelles musicals nobiliàries a Sorau i Triebel Escriví…

Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la música de Meder conservada…

Inicià la seva formació musical com a escolà de cor de la capella del príncep elector de Dresden, i més tard feu estudis a la universitat El 1565 és documentat a Ansbach com a membre del cor de la capella cortesana, i el 1573 ocupà el càrrec de vicemestre de capella El 1574 se’l troba a Nuremberg, on era cantant del cor de l’església de Sant Egidi Com a editor sembla que es dedicà sobretot a la música sacra Formà part de la societat musical Nürnberger musikalische Kränzleinsgesellschaft Se’n conserven sobretot composicions religioses, com ara un motet a cinc veus compost en ocasió de la…

Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o acompanyat,…