Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Imatge recent del monestir, un cop feta la restauració del 1984 MC Els edificis de l’antic monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també anomenat Sant Llorenç de Bagà, són situats en un petit replà que hi ha a la riba dreta del riu Bastareny, prop de la seva confluència amb el riu Llobregat, sobre la població de Guardiola Aquest monestir figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 07,3 — y 76,7 31 TDG 073767 Per anar-hi, cal agafar una pista de terra que hi puja, des de la carretera que va de Guardiola de Berguedà a…
vent
Cadascun dels cordills subjectats a l’extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de llurs teles, que hom ferma a uns claus especials clavats a terra i que serveixen per a tesar-la i evitar que faci moviment.
túron
Història
Individu d’un poble preromà, d’origen celta, que, procedent del centre d’Europa, s’establí amb els nèmets i els sefes a l’altiplà septentrional de la península Ibèrica i a les muntanyes cantàbriques, d’on foragitaren els cèmets; llurs límits són incerts.
paternitat responsable
Sociologia
Expressió, emprada sobretot per l’Església catòlica, per a indicar la paternitat d’aquells pares que només es decideixen a engendrar un fill quan han ponderat degudament tot allò que necessiten o necessitaran temps a venir per tal de complir degudament amb llurs deures paternals.
En aquesta decisió intervenen elements de caire moral, físic, social o econòmic
mocadorada
El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, rep la mocadorada del Gremi de Mestres Confiters de València (06/10/17)
Presidència Generalitat Valenciana (CC BY-NC-ND 2.0)
Folklore
Present que fan tradicionalment a València, el 9 d’octubre, dia de sant Dionís, els fadrins a llurs promeses, consistent en dolços de massapà i sucre (piuleta i tronador) que imiten les formes dels coets homònims, els quals van embolicats en un mocador de cap.
El costum, popular a l’Horta, es generalitzà després a la ciutat, on, els darrers anys, el gremi de pastissers organitza concursos anuals per premiar les mocadorades millor presentades
domàs fúnebre
Heràldica
Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals, o que hom penja a les parets interiors i exteriors d’una església amb els escuts sobreposats.
dieta
Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el desenvolupament de…
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern (consolat de mar).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16, que perduraren…
hemòfil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, que comprèn bacteris en forma de bacil generalment immòbils, gramnegatius, obligatòriament paràsits, que necessiten en llurs cultius diversos factors de creixement molt especialitzats (hemina, fosfopiridina-nucleòtid, glúcids no fermentats, etc).
Parasiten les mucoses respiratòries i la conjuntiva Comprèn unes 15 espècies, entre les quals es destaca H influenzae , que provoca afeccions com bronquitis, pneumònia, meningitis, conjuntivitis, etc
xaman
Xaman tuvinià cofat amb una lligadura feta de plomes de rapinyaires i altres ocells, i tocant un instrument de percusió
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…