Resultats de la cerca
Es mostren 7392 resultats
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…
música de São Paulo
Música
Música desenvolupada a São Paulo (Brasil).
Els primers documents que informen sobre activitats musicals a la ciutat estan relacionats amb la catedral, acabada el 1611 Al segle XVII els mestres de capella més destacats foren Manoel Pais Linhares i Vieira de Barros, i al segle XVIII, Manoel Lopes de Siqueira, Angelo de Siqueira, Matias Álvares Torres i André da Silva Gomes Les composicions d’André da Silva, que ocupà el càrrec del 1774 al 1824, es conserven a l’arxiu de la seu El 1750 s’acabà de construir la Casa da Ópera de São Paulo Des del començament del segle XIX es té constància de funcions operístiques regulars, tot i que sembla…
diapasó
Música
Instrument metàl·lic en forma de petita forca de dues puntes emprat fonamentalment com a patró per a l’afinació dels instruments musicals.
Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar…
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de…
música de l’Àfrica oriental
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica oriental, zona costanera al llarg de l’oceà Índic i la franja continental paral·lela, inclosa, majoritàriament, en els actuals estats de Burundi, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Rwanda, Somàlia, la República de Sud-àfrica, Tanzània i Uganda.
A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència sobretot al Corn d’Àfrica…
viola de gamba
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -amb la taula harmònica i el fons plans i entallament a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa En la seva forma final, la viola de gamba mostra un estretament a les espatlles, té riscles alts i obertures acústiques en forma de C Proveïda en un principi de sis cordes afinades en 3es i 4es, amb set o vuit trasts cromàtics, al segle XVII se li afegí una setena corda La família de…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
Mirall trencat
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, ambientada a Barcelona en un temps que va del final del segle s’inicia amb el matrimoni que Teresa Goday —una jove bellesa que despatxava peix en una parada del mercat de la Boqueria— contrau amb Nicolau Rovira, un home vell i ric, gràcies al qual Teresa aconsegueix l’ascensió social, i a qui amaga, però, l’existència d’un fill secret Un cop viuda, Teresa es casa amb Salvador Valldaura —que, al seu torn, guarda el secret del seu amor amb una jove violinista vienesa que se suïcidà— i es configura, a partir d’aquest moment, l’espai de la novella la…
Gamba roja pintada
Al territori estudiat, la gamba roja pintada és un migrador regular no gens escás, però d’una abundància variable segons els anys i les localitats Hiverna principalment a l’àrea nord-tropical d’Àfrica i Àsia i té, a més, una zona d’hivernada marginal a la conca Mediterrània i al S d’Europa, per la qual cosa es presenta en petites quantitats en algunes localitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears Aquesta espècie migra realitzant llargues volades, desplaçant-se d’unes àrees de repòs i alimentació a d’altres, sense detenir-se pel camí, per la qual cosa la importància del flux que es…
Els equenèids: rèmores
S’ha de considerar la rèmora Echeneis naucrates com una espècie d’hàbits pelàgics, ja que viatja enganxada a espècies que ho són, per mitjà d’un òrgan adhesiu, que en realitat és l’aleta dorsal completament transformada En la fotografia, aquesta mena de ventosa, que comença sobre el cap i ocupa un bon tros del dors de l’animal, no s’arriba a veure Resulta curiosa la franja fosca que li dissimula l’ull, que s’ha interpretat com un mecanisme de defensa índex La família dels equeneids integra espècies de cos llarguerut, amb el cap lleugerament deprimit per l’existència d’una ventosa o disc…