Resultats de la cerca

És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran…

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de…

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des…

En una decisió criticada per les associacions cíviques, el Tribunal Constitucional va rebutjar la petició d’una dona, Senate Masupha, de succeir al capdavant d’un clan sotho el seu pare, el cap, quant aquest morís A Masupha se li va negar la petició perquè, malgrat ser la primogènita, la llei dels clans dóna prioritat als homes en la successió Per palliar els efectes de la sequera, persistent des del 2012, el Govern va demanar ajuda a la comunitat internacional, perquè l’agricultura, juntament amb el treball migratori a Sud-àfrica i el tèxtil, és la principal font d’ingressos…

Començà participant en raids automobilístics, dels quals destacà al de Larraix-Trípoli Aficionat a l’aviació, obtingué el títol de pilot a l’Escola d’Aviació Progreso 1934 Adquirí una avioneta a París, feu diversos vols per Catalunya, la volta a la península Ibèrica i acabà segon al Trofeu Sabata Al novembre del 1934 inicià un viatge en solitari per l’Àfrica i fou el primer pilot de l’Estat espanyol a creuar el Sàhara Aquest fet li valgué el Trofeu Harmon de la Federació Aèria Internacional L’any 1936 baté el rècord d’Espanya de distància, juntament amb Carles Coll, amb el vol…

Participà en curses motociclistes catalanes i estatals del final de la dècada del 1950 i principi de la de 1960 al volant de motocicletes com Evycasa, Maf, Mondial, Sansón, Ducson i Bultaco Es proclamà campió d’Espanya de resistència de 125 cc juntament amb Jaume Bordoy 1961 en guanyar les 24Hores de Montjuïc Fou pioner del kàrting a Espanya Competí amb l’Escuderia Pájaros Azules al principi dels anys seixanta i després fitxà per l’Escuderia Artés, amb la qual guanyà nombroses curses fins a la dècada de 1970, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ciutat de Sabadell, el Ciutat de…

Participà en la fundació del Futbol Club Barcelona 1899 Com a jugador 1899-1905, disputà 78 partits i marcà 6 gols Jugava preferentment de defensa, i guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1905, i fou finalista de la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Presidí el club 1903-05, i durant el seu mandat es jugà per primer cop un partit a l’estranger, a Tolosa, davant l’Stade Olympique, i es posaren les primeres xarxes a les porteries Juntament amb el seu germà Ernest, des de l’empresa naviliera familiar importaren el primer material…

El seu patronat està format per representants de les institucions catalanes i per destacats empresaris Una de les principals activitats és actuar de mitjancera entre el Consell Català de l’Esport, l’Institut Català de Finances i les federacions esportives catalanes L’any 2006 començà una etapa de rellançament amb la intenció de contribuir a mantenir l’esport català en una primera línea internacional, motiu pel qual es creà el Servei d’Atenció a l’Esportista d’alt nivell que, entre altres aspectes, posa en contacte el món de l’empresa i el patrocini amb els esportistes Juntament…

Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i base d’ascensions al pic d’…