Resultats de la cerca
Es mostren 2602 resultats
la Faiada de Malpàs
Alineació muntanyosa (1 699 m alt.), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) i de Trepadús (Tremp, Pallars Jussà).
Susterris
Història
Comanda de l’orde de l’Hospital fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat, del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres comandes de Costoja, Isot…
Oveix

Església de Santa Maria d’Oveix
© MPG
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a 1.232 m d’altitud, en un coster, en una vall afluent a la vall Fosca per la dreta.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria
la Torre d’Amargós

Aspecte de la Torre d’Amargós
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l’W de Castellnou de Montsec.
La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga
el Mesull
Caseria
Caseria (1 249 m alt.) del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situada al S de Manyanet (parròquia de la qual depèn), a la dreta del riu de Manyanet.
la Torre de Tamúrcia

Vista general de la Torre de Tamúrcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.048 m) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.
De la seva església parroquial de Sant Josep o de la Purificació depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia Conserva l’absis de la primitiva construcció romànica i presideix la façana un campanar de torre quadrat
Castissent
Veïnat
Veïnat del municipi de Tremp (Pallars Jussà), aturonat a 721 m sobre la Noguera Ribagorçana, aigua avall del Pont de Montanyana, a l’antic terme de Fígols de la Conca.
De la seva església parroquial Sant Joan, que pertanyia al monestir de Lavaix, depenien les de Montservós i Prullans
Els jaciments minerals i les mineralitzacions als Països Catalans
Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però que en essència es poden…
caputxí
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans, que fou reformat per Matteo di Bassi o da Bascio (1495-1552), frare menor observant.
Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…
Castell de Perella (Prats de Molló i la Presta)
Situació Ruïnes de la torre mestra d’aquest castell, únic element que en destaca ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Perella, entre les quals predominen únicament els murs de la torre mestra, són al nord-est de la vila de Prats de Molló, a uns 400 m del seu nucli antic i uns 250 m a llevant del fort de la Guàrdia El castell de Perella fou bastit en un planell estret que hi ha al cim d’un serrat o contrafort que davalla vers el riberal del Tec Aquest serrat s’enlaira entre els fondals de dos torrents que el delimiten pels costats de llevant i de ponent Als altres dos costats, la fortalesa…