Resultats de la cerca
Es mostren 40705 resultats
Ermites de Tordera
Art romànic
L’antic municipi i terme parroquial de Tordera disposa d’un conjunt notable d’ermites, a més de les ja detallades de Sant Andreu i de Sant Vicenç, que deuen respondre a un antic moviment eremitic o a algun altre fenomen no estudiat D’algunes d’elles, com la de Sant Ponç , molt característica per la seva estructura, amb un bonic atri de dotze columnes fet el 1729 i altres notícies gravades a la capella dels anys 1615 i 1737 i per l’aplec que s’hi fa cada any el dia 11 de maig, es creu que deuen tenir un origen a l’època medieval o romànica, però no es pot comprovar ni per la…
Castell de Rodors (Moià)
Art romànic
Aquest castell, que fou del domini dels comtes de Barcelona-Osona i que tingué com a castlans els mateixos que el castell de Clarà, tenia al seu càrrec la defensa d’un terme no gaire gran i molt muntanyós, però era totalment independent del de Moià, al qual municipi és unit actualment El terme antic de Rodors havia de comprendre el sector nord-occidental del terme actual de Moià fins als límits amb el de l’Estany El castell apareix documentat molt aviat, car les seves notícies es remunten al 929 i es repeteixen el 931 i el 932 Sobre el seu domini sabem que el 1105 era en mans de…
Sant Joan dels Arcs (Vinyols i els Arcs)
Art romànic
Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps absorbí la seva…
Aliança Catalana
Política
Partit polític.
Fundat a Ripoll el 2020, defensa la independència unilateral de Catalunya, el proteccionisme a les empreses catalanes, l’economia de mercat i el control de la immigració, i està en contra del bilingüisme El 31 de març de 2020, Sílvia Orriols i Serra, regidora de l’Ajuntament de Ripoll pel Front Nacional de Catalunya FNC, abandonà el partit per diferències sobre la immigració magribina al seu municipi després dels atemptats del 2017 a Catalunya Quatre mesos més tard, el 29 de juliol, creà, amb el grup local de l’FNC, Aliança Catalana, un partit polític amb l’objectiu de representar el…
Castell de Vergós Guerrejat (Estaràs)
Art romànic
El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’…
Sant Silvestre de Barcelona
Atletisme
Cursa atlètica popular disputada anualment a Barcelona el 31 de desembre.
Creada el 1999 per iniciativa del director tècnic del Club Natació Montjuïc, Domingo López, les sis primeres edicions es denominaren Sant Silvestre Barcelonesa L’any 2005 passà a denominar-se Cursa dels Nassos-Sant Silvestre de Barcelona El canvi no agradà a Domingo López, que acusà l’Ajuntament de voler-se apropiar de la iniciativa, i s’endugué la cursa al municipi de Sant Cugat del Vallès amb el nom de Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat a partir del 2010 En l’edició del 2012, amb el nom de Cursa dels Nassos, la cursa barcelonina aplegà 11000 participants, cosa que la convertí en la…
Maria del Carme Famadas Soler

Maria del Carme Famadas Soler
Fundació del Bàsquet Català / Santi Carreras
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià al Collegi Immaculada Concepció CIC d’Argentona, en què guanyà la Copa d’Espanya 1957, 1958 i els jocs de la FISEC 1961 La temporada 1958-59 guanyà el Campionat de Catalunya 1960 La reestructuració del basquetbol femení en l’àmbit estatal portà el CIC a disputar la Lliga de segona divisió la temporada 1964-65, en què assolí l’ascens a primera La inviabilitat econòmica, però, provocà que la majoria de les jugadores s’incorporessin al CD Mataró, que es quedà amb la plaça del CIC a la màxima categoria Jugà amb el Mataró 1965-77, amb el qual obtingué tres títols de Lliga 1972, 1973, 1974…
Marçà

Marçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…
Montesa
Vista general de Montesa , al peu del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana (625 m alt.), al N, i la serra Grossa (694 m), al S, que limiten el terme, respectivament, de la Canal de Navarrés i de la Vall d’Albaida.
Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes…
Arbúcies
Vista del nucli antic de la vila d’Arbúcies centrat en l’església parroquial de Sant Quirze
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat a la part de ponent de la comarca, a l’E del massís del Montseny.
Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…