Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Chopin, i posteriorment al Conservatori de Varsòvia amb R Statkovski El 1926 fou alumne de P Dukas a l’École Normal de Musique De nou a Polònia, ensenyà al Conservatori de Lódz 1927-29 Exercí la crítica musical a "Muzyka" i fou el fundador de "Chor", revista dedicada a la música coral Dirigí les orquestres filharmòniques de Cracòvia i de Varsòvia, i des del 1947 fins a la seva mort ensenyà composició al conservatori de la capital polonesa La seva obra, força experimental, explorà els efectes de les dissonàncies i els ritmes percussius, amb un alè vital i un…

A Rovereto fou deixeble de V Gianferrari i posteriorment, entre el 1898 i el 1901, estudià amb P Mascagni a Pesaro Professor i director del Liceo Musicale di Pesaro, l’obra operística de Zandonai revela la influència del verisme de Mascagni i de Puccini, visible en òperes com Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, la més coneguda del seu catàleg En alguns títols operístics, però, abandonà el verisme i es decantà cap a un estil més atrevit i experimental, especialment en Giulietta e Romeo 1922, còmica, i I cavalieri di Ekebù 1925 Amb tot, en els darrers anys de la seva vida…

Fill d’un pianista florentí establert a Nàpols, estudià al conservatori d’aquesta ciutat amb G Furno violí i piano i NA Zingarelli composició Posteriorment continuà els estudis privadament amb P Generali, el qual l’induí a compondre molt jove la seva primera òpera, L’impresario in angustie 1822, que fou interpretada pels alumnes del conservatori Dos anys després debutà amb una altra òpera, La cena frastornata 1824, al Teatro Nuovo Més tard viatjà per Itàlia com a compositor, però no tingué gaire èxit A partir del 1831 aconseguí fama amb Chiara di Rosemberg , Un’avventura di…

Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels…

Provinent d’una família calvinista, aprengué els rudiments de la música amb el seu pare La seva delicada salut -patia bronquitis asmàtica-, li impedí d’assistir a l’escola durant la seva infantesa i fou educat a casa Deixeble de D Wagenaar a Utrecht entre el 1911 i el 1916, posteriorment fou professor del Conservatori d’Amsterdam 1918-30 i del Conservatori de Rotterdam 1930-47, centre aquest darrer on deixà la seva empremta en compositors més joves, com ara R Escher, P Ketting o ThP Van Baaren Influït en les primeres obres per la música postromàntica i per l’impressionisme…

Nen prodigi, començà a compondre a sis anys d’edat De jove estudià amb B Britten i E Lutyens 1970-74, i més tard, a la Universitat de Cambridge 1972-75, on fou deixeble de R Holloway, i a la d’Oxford 1975-76 Fou cap del departament de composició a la Guildhall School of Music el 1990 i el 1998 ocupà el mateix càrrec a la Royal Academy of Music A Schönberg, E Carter i P Boulez l’han influït en el gust per les textures musicals complexes, fet palès en l’obra Simfonia de cambra el Cercle de la Llum 1985-86 Amb el temps, però, ha evolucionat cap a un llenguatge més tonal Les seves…

Diplomat a l’École Polytechnique i també en telecomunicacions, treballà com a tècnic a l’RTF abans de fundar-hi el Groupe de Recherche de Musique Concrète El 1968 fou nomenat professor de música experimental al Conservatori de París En la línia del bruitisme del començament del segle XX, Schaeffer definí una pràctica artística que operava amb tot l’espectre sonor i que la institució música no reconeixia com a musical Fabricà collages amb tot tipus d’objectes sonors enregistrats sorolls de la vida quotidiana, instruments desafinats, veus, crits, que transformava mitjançant aparells electrònics…

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu…

Estudià composició amb P Vladigerov i es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1947 Entre el 1947 i el 1950 assistí a les classes de Z Kodály i J Ferencsik al Conservatori de Budapest El 1962 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Sofia, i deu anys després, rector d’aquest mateix centre El 1980 ocupà el càrrec de vicepresident de la Unió de Compositors Búlgars, de la qual ja havia estat secretari en 1958-65 És autor de sis simfonies, les més destacables de les quals són la segona, composta entre el 1954 i el 1958, i la sisena, que data del 1994 També escriví…

Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de temes com l’…