Resultats de la cerca

A partir de set anys estudià piano amb Rosina i Josef Lhévinne, Adele Marcus i també amb V Horowitz Debutà el 1943 amb l’Orquestra Simfònica de l’NBC interpretant el Concert núm 2 de S Rakhmaninov El 1948 es presentà al Carnegie Hall i el 1952 actuà amb l’Orquestra del Concertgebouw en una gira per diversos països europeus L’any 1960 fou aclamat en el curs d’una gira que feu per la Unió Soviètica Una greu malaltia estroncà la seva carrera, que reprengué el 1972 amb un èxit renovat, sobretot en el repertori romàntic i postromàntic S Rakhmaninov, F Chopin, I Albéniz i A Prokof’ev…

El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona Al cap de dos anys entrà, segons afirma B Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M Mathis i de ChA de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa La seva carrera fou molt brillant el 1888 obtingué el primer premi del concurs…

Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal…

A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora publicitària Rodar y…

S’inicià com a futbolista el 1960 i jugà al Rosario Central, el Racing, el Boca Juniors i el Santos brasiler es retirà el 1970 El mateix 1970 començà la seva carrera com a entrenador al Newell’s Old Boys de Rosario Un any més tard, passà a entrenar l’Huracán de Buenos Aires Posteriorment dirigí la selecció argentina 1974-82 que assolí la Copa del Món 1978, cosa que el convertí en una de les figures més influents del futbol mundial S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 3 de març de 1983 per substituir Udo Lattek com a entrenador i el mateix any guanyà la Copa del Rei i la I Copa…

Llicenciat en Ciències de l’Esport, inicià la seva carrera com a entrenador a la National Basketball Association NBA el 2009, quan fou contractat pels Cleveland Cavaliers com a entrenador de desenvolupament de jugadors El 2013 s’uní als Canton Charge de la NBA Development League com a entrenador assistent principal, i un any després es convertí en l’entrenador en cap També formà part del cos tècnic dels Cavaliers durant el Campionat de l’NBA del 2016 La temporada 2016-17 fou contractat pels Denver Nuggets com a entrenador ajudant, i la temporada 2022-23 els Sacramento Kings el…

A banda de la celebració del bicentenari de la independència de la corona espanyola, l’agenda política de l’any va estar marcada per l’agitació que va provocar l’anticipació de la carrera electoral pels comicis legislatius i municipals del 2012 Aquesta circumstància va avivar el debat polític i la participació de l’opinió pública, motivada per la igualtat de forces entre els partits majoritaris, l’esquerrà FMLN i la dretana ARENA, que els sondejos van anar confirmant Un altre element molt present en el debat va ser el creixement de la violència Malgrat tot, l’estabilitat…

A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…

Llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid 1951, s’especialitzà, als EUA i en diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera El 1953 s’incorporà al cos de veterinaris del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol Al llarg de la seva carrera, ocupà els càrrecs d’inspector veterinari de la frontera de Portbou-Puigcerdà 1954, director del Laboratori Pecuari Regional d’Astúries 1955, cap provincial de Ramaderia d’Alacant 1956 i de Girona 1965 i director provincial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Girona fins a la jubilació 1982-93 La seva aportació més…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…