Resultats de la cerca
Es mostren 13928 resultats
Robert Burton
Literatura anglesa
Escriptor i erudit anglès.
Des del 1599 fou membre vitalici del Christ Church d’Oxford i vicari de l’església de Sant Tomàs de la mateixa ciutat Posseïdor d’amplis coneixements científics, matemàtics i literaris, i d’un gran sentit de l’humor, escriví una comèdia llatina, de caire anticatòlic, Philosophaster 1606, i un tractat, Anatomy of Melancholy 1621 en versió definitiva, 1651, publicat amb el pseudònim de Democritus Junior , obra on tracta de la malenconia des de tots els punts de vista imaginables i que és un valuós índex de les idees del seu temps influí en la literatura anglesa posterior, especialment en…
Francisco Fabián y Fuero
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat.
Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué de fugir i fou…
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs arquitectònics…
American Philosophical Society
Institució fundada el 1743 a Filadèlfia (EUA) per Benjamin Franklin ‘‘per la promoció dels coneixements útils’’.
És l’acadèmia més antiga dels EUA i fou constituïda seguint el model de les europees La institució ha tingut un notable paper en el desenvolupament tant de les lletres com de les ciències del seu país És dividida en cinc seccions ciències exactes, ciències naturals, ciències socials, humanitats i membres en general Financia i dirigeix recerques en tots els camps de les ciències, i la seva activitat principal en les humanitats ha estat la investigació històrica Concedeix el Magellanic Premium, que és el premi científic més antic de l’Amèrica del Nord Té 600 membres, 100 dels quals són…
Joaquim Buïgas i Garriga
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Escriptor i editor.
De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya Falconera 1926…
,
Georges-Ernest Boulanger
Història
General i polític francès.
Participà en la defensa de París contra els prussians 1870 i en l’esclafament de la Comuna Ministre de la guerra el 1886, prengué mesures democratitzadores i adoptà una actitud de força enfront d’Alemanya, les quals coses el feren molt popular Agrupà darrere seu els descontents de tots els grups polítics i entrà al parlament amb un programa de reforma de la constitució del 1875 Per un moment semblà que restauraria la monarquia i, bé que darrere seu hi havia tant els orleanistes com els bonapartistes, dins el moviment polític anomenat boulangisme li faltà decisió i acabà fugint a Brusselles,…
Pedro de Mena
Escultura
Escultor barroc andalús, deixeble del seu pare, també escultor, Alonso de Mena, i d’A.Cano, el qual l’influí en gran manera.
El 1658 s’establí definitivament a Màlaga, d’on sortí només el 1663, per anar a Madrid i a Toledo, i el 1675, per anar a Granada Allà féu una part del cadirat del cor de la catedral i establí un important taller Els seus temes preferits, que repetí diverses vegades, foren la Dolorosa, místics i sants ascetes, tractats tots amb un gran realisme i sovint d’un patetisme que l’aparta de la serenitat de Cano Cal destacar-ne el Sant Francesc d’Assís catedral de Toledo, la Magdalena penitent Museo Nacional de Escultura Policromada, Valladolid i la Dolorosa Museo de Bellas Artes de San Fernando,…
Santa Maria de Lliors (Arbúcies)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII
Sant Narcís de Taialà (Sant Gregori)
Art romànic
Antiga església parroquial del poble o territori de Taialà desmembrat el 1974 i unit a Girona Sobre gran part de la seva antiga demarcació ara hi ha un nucli residencial agregat a Girona És un edifici poc característic refet i ampliat entre els segles XVII i XIX, amb un campanar gran i potent a la dreta de la façana L’any 1268 Guillem de Rupià va vendre al bisbe de Girona tots els drets que tenia a la parròquia de Sancti Narcisi de Todilano Del segle XIV en endavant el nom es transforma en Tayolano i Tayalano És l’única església antiga de la diòcesi dedicada a Sant…
Magí Germà i Subirà
Música
Compositor català.
Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec, en què fou…