Resultats de la cerca
Es mostren 3943 resultats
Ventimiglia
Història
Llinatge feudal establert a Sicília al segle XIII, originari de Ventimiglia, d’on eren comtes des del 962, dependents dels marquesos de Susa.
La tradició els fa descendir de Berenguer d’Ivrea, rei d’Itàlia El comte Guglielmo di Ventimiglia el 1257 i el 1262 vengué els seus drets sobre Tenda, la Brigue i Castellnou a Carles I de Provença El 1269 el comte Guglielmo Pietro di Ventimiglia es casà amb Eudòxia Làscaris i foren pares de Violant de Ventimiglia , de Beatriu de Ventimiglia , de Vatatza de Ventimiglia i del comte Giovanni di Ventimiglia , que fou l’antecessor de la línia dels Làscaris-Ventimiglia , comtes de Tenda A la línia de Geraci pertangué Arrigo o Enrico di Ventimiglia , senyor de Due Patralie 1258 i capità general del…
Teseu
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Egeu (possiblement una advocació àtica del déu Posidó) i d’Etra.
A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles negres per unes altres de blanques —senyal…
guerra de Successió d’Àustria
Història
Conflicte bèl·lic europeu que esclatà a la mort sense descendència masculina de l’emperador Carles VI d’Àustria (octubre del 1740).
Fou motivat pel secular antagonisme austrofrancès, per les ambicions territorials de Prússia i per la rivalitat mercantil i colonial entre la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, de l’altra Malgrat llur acceptació de la Pragmàtica Sanció , les potències europees refusaren de reconèixer Maria Teresa per tal d’emparar-se de territoris austríacs El conflicte s’inicià amb la conquesta de Silèsia per part de Frederic II de Prússia desembre del 1740 — abril del 1741 Tot seguit França, Espanya, Baviera i Saxònia s’uniren al vencedor en la lliga de Nymphenburg Maria Teresa, no obstant el…
casa de Savoia
Història
Dinastia que des de la darreria del segle X governà la Savoia i, des del segle XIII, també el Piemont, a més d’altres territoris italians, que variaren segons les èpoques.
El primer membre conegut és Humbert I dit Blancamà , comte de Savoia 1003 — ~1047, del qual s’ignoren els orígens Fou succeït pel seu primogènit Amadeu I de Savoia ~1047 — 1051, i aquest pel seu germà Odó I de Savoia 1051 — ~1057, que es casà amb Adelaida, comtessa de Torí Llurs fills, Pere I de Savoia ~1057 — 1078 i Amadeu II de Savoia 1060 —~1080 governaren conjuntament el darrer esdevingué comte de Savoia en morir aquell i fou succeït pel seu fill Humbert II de Savoia ~1080 — 1103, que eixamplà els dominis de la família El succeí Amadeu III de Savoia El fill d’aquest, Humbert III de…
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…
Pere de Palou, canonge i precentor de la Seu de Barcelona (1434-1437)
Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…
marquesat de Carròs
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles el 1708 a Simó Carròs i de Vilaragut Pardo de la Casta, tresorer general del Regne de València (1706), comanador de les comandes hospitaleres de Torrent i de Picanya.
cannabàcies
Botànica
Família d’urticals constituïda per tres espècies de plantes herbàcies, grans herbes o lianes dioiques; pròpies del regne holàrtic, bé que, conreades, es troben també en àrees temperades d’Austràlia i d’Amèrica del Sud.
Presenten fulles estipulades alternes o oposades Les flors són pentàmeres, les masculines disposades en panícules, i les femenines, en espiguetes curtes de dues a sis flors El cànem Cannabis sativa i el llúpol o espàrgol Humulus lupulus en són les espècies més importants
Marduk
Mitologia
Nom sumeri i babiloni, de significat incert, del déu de Babilònia i de tota la regió circumdant, des de la primera dinastia babilònica (s XIX aC) fins a la caiguda del regne caldeu (525 aC).
Considerat fill d’Ea, fou l’ordenador del panteó diví, i adquirí qualitats i atributs semblants als de l’antic déu sumeri Enlil
comtat de Villamonte
Història
Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume.
Morí sense fills, i feu hereva Antònia de Bellvís Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar