Resultats de la cerca
Es mostren 22397 resultats
eolina
Música
Joc de l’orgue i de l’harmònium.
En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…
La toponímia catalana a l’Europa d’Ultramar. 1857-1929
La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…
Catalana de Gas i Electricitat
Companyia dedicada principalment a la fabricació i a la distribució de gas.
Fou fundada a Barcelona el 1843 amb el nom de Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas Adoptà el nom de Catalana de Gas i Electricitat el 1912 en absorbir la companyia Central Catalana d’Electricitat El 1923 esdevingué l’única fornidora de la zona, després d’absorbir Gas Lebón El 1956 començà la nova installació de producció basada en el craqueig catalític de naftes lleugeres, completada el 1963, que fou abandonat l’antic sistema de producció que emprava l’hulla com a primera matèria El 1965 participà en la creació de Gas Natural SA , introductor d’aquesta energia a la península Ibèrica,…
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’universitat o de…
Rafael Sastre del Puigderròs
Literatura catalana
Glosador i autor dramàtic.
Era conegut, sobretot, amb el nom de Rafel des Puig de Ros , possessió on els seus pares feien de masovers i on ell mateix havia treballat, si bé es guanyà la vida principalment com a teixidor El 1772 compongué oralment, a causa de la seva condició d’analfabet, l’ Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó , imprès almenys cinc vegades durant el segle XIX amb el nom de Tomàs Mut com a autor Palma 1846, 1873, 1876, s d, S d aquest, però, probablement no fou més que l’amanuense del manuscrit emprat pel primer impressor del text L’obra, també conservada amb el títol d’ Entremès de na Faldó Gomila ,…
,
Saint-Germain-des-Prés
Monestir
Antic monestir de París, situat a la riba esquerra del Sena.
Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina segle VII Devastat diverses vegades pels normands segle IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica segle X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos, freqüentat per…
Pozzuoli
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Nàpols.
Situada al centre del golf homònim, és famosa pel seu port, les seves termes i, sobretot, per les solfatares amb emanacions de 160°C Fundada per exiliats de Samos 529-528 aC amb el nom de Δικαιάρχεια, fou amb Cumes la defensora de l’hellenisme a la Campània Dominada pels samnites segle V aC, esdevingué colònia romana 194 aC, amb el nom de Puteoli El seu port la convertí en centre comercial i cosmopolita, fins al segle II dC, que anà guanyant importància el port d’Òstia Conserva l’antic mercat, l’amfiteatre de Vespasià, el temple d’August i antigues villes romanes la de Ciceró entre elles
Zaporíjia
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna, situada a la riba del Dnièper.
Port fluvial, és també un dels centres de siderúrgia i de metallúrgia no ferrosa i energètic més grans d’Ucraïna Té fàbriques químiques de carbó de coc, de materials abrasius, d’automòbils, de transformadors, etc La base energètica és l’estació hidroelèctrica del Dnièper Té institut mecànic, pedagògic i de medicina i filials de l’institut metallúrgic de Dnipropetrovs’k i de comerç de Donec'k Fundada el 1770 com a fortalesa amb el nom d’ Aleksandrovsk , el 1921 canvià el nom per l’actual, que recorda els cosacs zaporoges , els quals tenien el quarter general a l’illa de Khortica, al Dnièper,…
Innsbruck
Ciutat
Capital del land del Tirol, Àustria.
És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI