Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, es doctorà a Madrid el 1902 i fou catedràtic d’ètica a la UB 1912-49 Participà en l’ Almanac dels Noucentistes 1911, fundà l’Archivo de Psicología y Ética Hispanas 1912 i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya 1922, i formà part de diverses institucions científiques i culturals Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de…

El primer vescomte documentat és Ramon I mort després del 1028, fill del vescomte Anerils I de Lavedan vescomtat de Lavedan Vers el 1135 el vescomte Fort Aner I de Salt es féu vassall dels vescomtes de Bearn, i els seus descendents deixaren el títol vescomtal per a adoptar el de senyors de Salt

S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà

Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130 El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell El pont pertanyia el 1338 als hospitalers

Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788

Publicà unes Investigaciones históricas 1665 i uns Anales del reino de Navarra 1684-1709, en els quals s’ocupa, entre altres temes, del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i les seves relacions amb Sanç el Major de Navarra, així com de l’anomenat regne de Sobrarb, contra les opinions de Jerónimo de Blancas

Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399

Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Casada amb l'actor Ramon de Sentmenat i de Mercader , fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

De poesia pura i de formes impecables, no negà la seva admiració envers Juan Ramón Jiménez ni la seva influència des del seu primer recull La forma de su huida 1939 replantejà els grans temes metafísics Rosa de agua 1941-48, La doncella de agua 1948, Soledades 1949 i 1954 i Obras Completas 1954

Monjo cartoixà, residí a la cartoixa de Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins el 1835 Deixà una traducció castellana del  Blanquerna de Ramon Llull, que resta inèdita, i algun treball hagiogràfic en castellà, com la Vida de la venerable sor Eufrasia Mir inèdita, conservada en un manuscrit del 1646, una religiosa jerònima de Palma