Resultats de la cerca

Es formà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i el 1994 passà al Club Esportiu Mediterrani Fou dos cops guanyadora de la Copa Catalana 1995, 1996, tres cops del Campionat de Catalunya 1996, 1997, 1998, quatre cops de la Lliga 1995-98 i dos cops de la Copa de la Reina 1997, 1998 Participà en quatre Copes d’Europa de clubs 1995-98 En el període 1992-98 fou seixanta-sis vegades internacional, i disputà tres Campionats d’Europa 1993, 1995, 1997 i un Campionat del Món 1998 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1998 i la de serveis distingits de la…

Membre del Club Nàutic Amposta, aviat s’inicià en les tasques d’entrenador al mateix club 1978-84 Ha estat seleccionador estatal del pes lleuger en diferents etapes 1983-84, 1993-96 i des del 2004, director tècnic de la federació espanyola 1985-86, de la federació catalana 1987-97 i des del 2004 i entrenador del CN Banyoles 1998-2004 També és entrenador del programa de desenvolupament internacional de rem En el seu palmarès com a tècnic, té cinc títols mundials, dos subcampionats i sis bronzes, a més de dos diplomes olímpics Rebé la insígnia d’or de la Federació…

Especialitzada en crol en proves de velocitat i mig fons, formà part del Club Natació Barcelona, amb el qual fou dotze vegades campiona de Catalunya tres cops en 100 m lliure 1951, 1952, 1954, tres cops en 400 m lliure 1952, 1953, 1954, dos cops en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954 i quatre cops en relleus 4 × 100 m lliure 1951-54 També fou campiona de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1954 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campiona d’Espanya dos cops en 100 m lliure 1951, 1954, un cop en 400 m lliure 1954 i un cop en relleus…

Conegut també com Aeronaval o la Naval, el 1921 adquirí totes les installacions de Tallers Hereter Es constituí una secció d’aviació i una altra d’aerostació Creà una escola de pilots, es construïren dos nous hangars per a avions i dos més per a globus i dirigibles Des de l’inici destacà la secció d’aerostació, que el 1925 efectuà un parell de vols de Barcelona a Madrid amb globus El 1928 prengueren part per primera vegada en una prova esportiva, al III Concurs de Tardor El 1932 Aeronàutica Naval es traslladà a la base de San Javier, Múrcia…

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

Aquests dos fragments van ser descoberts a Barcelona entre els anys 1953-54 a les excavacions del carrer dels Comtes i tot seguit van ingressar al Museu d’Història de la Ciutat números d’inv A 11 572 reserva i B 3 275 El primer fragment A fa 0,28 × 0,24 × 0,09 m i el segon B 0,445 × 0,174 × 0,04 m Són de marbre blanc i es daten cap als anys 315-335 El fragment A correspon a un frontal i el B a una tapa El primer mostra parcialment restes de dos personatges, una orant i un dels seus acompanyants, que l’agafa L’altre fragment presenta parcialment una Epifania, amb la…

Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons França, al segle IX Però a Arles Vallespir es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sollicitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’Arles…

La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…

Situació Capella que corona un cimal a la banda sud-oest de la població de Durro ECSA - MÀ Font La capella de Sant Quirc és encimbellada en un serrat situat al ribatge esquerre del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població Mapa 33-10 214 Situació 31TCH205064 S’hi arriba fàcilment per una ampla pista que arrenca del poble de Durro i que, avançant en direcció sud-oest, mena a l’església Aquest recorregut es fa en mitja hora escassa, que encara pot escurçar-se si es fa el trajecte amb cotxe, cosa que, atès el bon estat del camí, és totalment factible FJM-AMB Església L’edifici és una…

És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona L’església parroquial Sant Esteve, en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI El lloc apareix amb els noms de Muntbarbal l’any 1278 i de Montecorvallo o Montecorballo del 1312 en endavant Guillem Arnau de Montcorbau tingué un paper destacat en l’oposició a la invasió de la Vall pels francesos el 1283-1284 i després en el retorn del domini als reis de la corona catalanoaragonesa El 20 de novembre de 1313 els dos cònsols i els trenta-dos caps de casa…