Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Xiva
Panoràmica de la vila de Xiva, amb el santuari de la Mare de Déu del Castell a primer terme
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Foia de Bunyol, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el CampdeTúria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua…
Xalans
Xalans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…
Volga

El Volga al seu pas per Nižnij Novgorod
Riu
Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).
Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent Hom acostuma a dividir-lo en tres parts el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka el Volga mitjà, fins a la confluència amb el…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més…
saxó | saxona
Història
Individu d’un poble germànic procedent de Jutlàndia.
A la fi del segle III, s’estengué al sud del riu Elba, absorbí els pobles veïns i amb les seves contínues pirateries al nord de la Gàllia obligà els romans a la creació del dux litus saxonicum ‘duc del litoral saxó’, que administrà la província romana de la Bèlgica II i tenia a les seves ordres la flotilla del Somme Amb ells, l’usurpador Marc Aureli Carausi ocupà la Britània romana 287 També cridats pels bretons, lluitaren plegats amb els angles contra els escocesos i restaren al país 450, bé que fins al segle IX no l’acabaren de sotmetre anglosaxó Aparegueren també als Camps Catalàunics,…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
funcionalisme
Antropologia
Psicologia
Sociologia
Corrent de pensament, iniciat al començ del segle XX.
Es caracteritza per la comprensió dels diversos estats, fets, etc, com a realitats que són constituïdes per elements interrelacionats i interdependents i que, lluny d’ésser preses aïlladament, cal veure en relació amb altres factors circumstancials o també, generalment, en perspectiva teleològica En el camp de la psicologia, el funcionalisme brollà als EUA, representat, entre altres, per William James i John Dewey, s’orientà en contra dels partidaris de l’estructuralisme W Wundt i GB Titchener i de llur descripció de l’estructura de la consciència, com a realitat que hom explica a partir…
Lurdes Barba i Rodríguez
Teatre
Actriu i directora teatral.
Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra La cocina , d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres Marat-Sade 1983 El cafè de la Marina 1984 A la meta 1995, premi de la Crítica…
William Jefferson Clinton

William Jefferson Clinton
© Fototeca.cat-Corel
Política
Polític nord-americà, conegut pel nom de Bill Clinton.
Format a les universitats de Georgetown, Oxford i Yale, en 1974-76 fou professor de dret a Arkansas Afiliat al partit demòcrata, fou governador general d’aquest estat en 1979-81 i en 1983-91 El 1992 derrotà George H Bush en les eleccions presidencials El seu mandat estigué marcat per la presumpta implicació en un escàndol de corrupció durant la seva època de governador En política interior, l’enorme dèficit públic i la majoria republicana al Congrés sorgida de les eleccions legislatives del 1994 l’obligaren a reduir dràsticament el seu programa inicial de millora de les prestacions socials,…
Claude Monet
Dona amb ombrel·la, de Claude Monet
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor.
Fill d’un adroguer Resident a Le Havre des d’infant, començà a dibuixar caricatures a quinze anys amb un cert èxit i fou deixeble informal de Boudin El 1856 ja presentà una obra en una exposició de Rouen Installat a París el 1859, freqüentà l’Académie Suisse, on feu amistat amb Pissarro i renovà una antiga admiració per Daubigny Algèria, on anà de soldat, l’impressionà En tornar, malalt, a Le Havre tractà JB Jongkind De nou a París, conegué, al taller Gleyre, A Renoir, A Sisley i F Bazille, amb qui compartí l’estudi el 1865, any que es presentà al Salon i que pintà, profitosament, al costat…