Resultats de la cerca

Després d’algun temps a l’acadèmia militar, entrà al Conservatori de París Treballà com a professor de música en diferents centres i creà un mètode per a llegir música a vista, que exposà per escrit en Guide de la méthode élémentaire et analytique de musique et de chant, divisé en deux parties L’any 1820, el seu sistema fou adoptat per la Societat per a la Instrucció Elemental i el 1835 començà a ser usat a les Escoles Municipals de París Wilhelm es dedicà també a la promoció de la música i el cant coral entre les classes treballadores de França Durant un quant temps els seus mètodes d’…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’Oslo S’…

Es formà musicalment al Liceu Musical de Pàdua, ciutat on debutà com a director d’orquestra el 1951 amb Rigoletto , al Teatre Verdi Set anys després inicià una llarga relació amb l’Òpera de Zuric, de la qual fou director musical fins el 1969 El 1960 es presentà al Covent Garden de Londres, a la Staatsoper de Viena i a Salzburg, i es consagrà definitivament el 1962 amb una representació d' Un ballo in maschera , de Verdi, al Metropolitan de Nova York Després 1986 fou director principal de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Basilea i sovint visità els grans teatres d’òpera de tot el món És…

A principi del 1939 s’exilià a França, i després a Mèxic amb el seu pare Avellí Artís i Balaguer , i els seus germans Rosa i Avellí Exercí d’inspector d’obres de l’Estat, obrí la botiga de venda i restauració Arte Sacro, feu d’interiorista i construí algun cinema Ensinistrat pel seu germà Tísner, el substituí als Estudios América com a escenògraf cinematogràfic durant el període 1957-66, i intervingué en prop de dues-centes produccions rutinàries o seriades, que signava sempre amb l’ambigua denominació Escenografía A Artís-Gener Després abandonà aquest ofici i recuperà el de decorador El…

Format a les catego-ries inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà a la filial la temporada 1986-87 Un any després feu el salt al primer equip, en què jugà 20 partits i marcà 2 gols Després passà pel Real Oviedo 1988-89 i pel Logronyès 1989-91 El Barça el repescà la temporada 1991-92, en què guanyà la Lliga i la Copa d’Europa Posteriorment jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2000 Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola, i marcà un gol Fou director esportiu a l’Espanyol i entrenà els juvenils de la Damm 2012 Rebé la…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i l’any 1965 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya Després de passar pel Comtal 1966-67, fou cedit al Ferrol 1967-68, el Còrdova 1968-69, amb el qual debutà a primera divisió, i el Cartagena 1969-70 Lateral, les temporades 1970-71 i 1971-72 formà part del primer equip del Barça on jugà 30 partits i guanyà una Copa del Generalísimo i la Finalíssima de Fires, ambdues el 1971 Després jugà amb l’Sporting de Gijón 1972-74 i el Centre d’Esports Sabadell 1974-75, entre d’altres Fou titular en una ocasió amb la selecció…

Defensa que s’inicià al Club Hoquei Lloret HC el 1991 Marxà al CHP Bigues i Riells 2000-01, amb el qual guanyà la Lliga i el Campionat d’Espanya, i després jugà al HC Salt 2001-03, el Biesca Gijón 2003-05, el Sant Feliu 2005-06, el CH Mataró 2006-09 i el Girona CH 2009-11, on penjà els patins Fou entrenadora de base a tots els equips on fou jugadora, a excepció del Girona CH Fou internacional tant amb la selecció catalana com amb l’espanyola Amb Espanya conquerí el Campionat del Món 2000 A títol individual, guanyà el MVP de la Copa de la Lliga 2008 Després de la seva…

El 1955 fundà el Club Patí Voltregà, i el convertí en un dels equips capdavanters de l’hoquei sobre patins de l’Estat espanyol, que guanyà el Campionat de Catalunya 1959 i el d’Espanya 1960 El 1958 entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a vicepresident i després com a president 1960-62, però dimití quan el primer equip de futbol baixà a segona divisió També fou vicepresident de la Federació Espanyola de Patinatge i de la federació internacional d’aquest esport, la Fédération Internationale de Roller Sports FIRS, després que el 1959 hagués entrat al Comitè d’Àrbitres…

Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé, tractats…

A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament No tornà a Mallorca fins el 1921 Es presentà en una exposició collectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també collectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa Exposà després sol a Londres, Barcelona i París Després de la guerra tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires Conreà el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell reintroduí a Mallorca La seva…