Resultats de la cerca
Es mostren 15544 resultats
gàbia de Faraday
Electrònica i informàtica
Caixa tancada de tela metàl·lica, a manera de gàbia, que té la propietat d’aïllar el seu interior de la influència dels camps electromagnètics exteriors.
separació de Born-Oppenheimer
Física
Tècnica de resolució de l’equació de Schrödinger d’una molècula, que permet d’obtenir d’una manera aproximada els nivells d’energia d’aquesta.
Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica
magnetó de Weiss
Física
Moment magnètic atòmic elemental elegit experimentalment de manera que tots els moments magnètics mesurats en física atòmica puguin ésser considerats múltiples enters del seu valor.
Equival, aproximadament, a 1/5 del magnetó de Bohr
Fígols d’Organyà

Fígols d’Organyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi de Fígols i Alinyà, situat a l’esquerra del Segre, a 602 m d’altitud, davant per davant d’Organyà, a l’altra riba, i a la dreta del torrent de Fígols, afluent del Segre.
El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles…
evolució estel·lar
Astronomia
Conjunt de canvis que es produeixen amb el pas del temps en l’estructura i la composició d’un estel.
La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…
màquina trituradora
Tecnologia
Desintegrador que deixa el producte final de 0,1 a 5 cm de gruix.
Segons llur principi operatiu, hom les classifica en trituradores de mandíbules, giratòries, rotatòries, de martells i de rodets La trituradora de mandíbules actua pel copejament d’una mandíbula articulada sobre una de fixa, i el seu funcionament és el mateix que el de la matxucadora de mandíbules En la trituradora giratòria el trencament del material és produït per l’acció d’un òrgan troncocònic en girar sobre ell mateix i desplaçar-se excèntricament, pel moviment de balanceig del seu eix, dins una carcassa en forma de tronc de con invertit, idèntica a la de la matxucadora giratòria La…
fresadora

Fresadora horitzontal
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a efectuar l’operació de fresatge.
És constituïda fonamentalment per un capçal portafresa que té un moviment de rotació i una taula, on hom fixa la peça, proveïda d’un mecanisme que assegura el moviment relatiu entre la peça i la fresa La taula, generalment horitzontal i mòbil en el seu pla, pot ésser comandada manualment i automàticament Segons la posició de l’eix del capçal hom distingeix la fresadora horitzontal , la fresadora vertical i la fresadora universal La fresadora horitzontal és constituïda per un sòlid bastidor que proveït de dues guies que permeten el lliscament en sentit vertical de la bancada, la qual conté…
Santiago Cirugeda Parejo
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Cursà la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i es titulà a l’Escola d’Arquitectura ESARQ de la Universitat Internacional de Catalunya Al final del segle XX i començament del XXI, obrí en el debat arquitectònic espanyol una nova via no estrictament formalista, centrada en la reflexió ètica, social i política de l’habitar en la ciutat contemporània Amb el seu estudi d’Arquitectura, “Recetas Urbanas”, plantejà la qüestió mitjançant un sistema d’intervencions més o menys efímeres que tracten d’aprofitar els espais públics i privats burlant la lògica comercial del sòl…
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…