Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
Joan Benejam i Saura
Historiografia catalana
Historiador.
Fill del pedagog Joan Benejam i Vives , estudià filosofia i lletres La seva curta vida no li permeté produir una obra extensa Publicà una sintetitzada Historia de Menorca 1897, molt interessant i correcta, basada sobretot en les obres dels historiadors precedents Aquesta síntesi, escrita per a donar a conèixer la història local, fou la primera història de l’illa publicada amb una finalitat pedagògica i amb l’afany d’arribar al major nombre possible de lectors La mort li impedí de culminar l’obra, els últims capítols de la qual els referents al període 1868-95 foren redactats pel seu pare…
Francesc Romaguera i Balle
Historiografia catalana
Jurista.
Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…
Alan Hacker
Música
Clarinetista i director d’orquestra britànic.
Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966 Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P Boulez, E Blake, H Birtwistle i A Goehr Des…
Alain Marion
Música
Flautista francès.
Fou alumne de Joseph Rampal al Conservatori de Marsella, on es diplomà el 1952 Es perfeccionà a París, i el 1961 fou guardonat amb un premi al Concurs de Ginebra El 1964 fou nomenat flauta solista de l’Orquestra de la Radiotelevisió Francesa Del 1967 al 1972 fou membre de l’Orquestra de París Aquest darrer any passà a ser solista de l’Orquestra Nacional de França, i a partir del 1977 formà part de l’Ensemble InterContemporain, fundat per Pierre Boulez Fou professor del Conservatori de París i al Centre Internacional de Niça, que dirigí des del 1986 També impartí classes magistrals al…
Josep Garcia i Jacot
Música
Violoncel·lista.
Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un…
Tabea Zimmermann
Música
Violista alemanya.
Inicià els estudis de viola a tres anys Més tard ingressà en la Freiburger Hochschule i es perfeccionà amb Sándor Végh al Mozarteum de Salzburg Fou premiada als concursos de Ginebra 1982 i Maurice Vieux de París 1983 El 1994 estrenà a Colònia la Sonata per a viola de G Ligeti, que també ha enregistrat en disc El mateix any començà a impartir classes a la Hochschule de Frankfurt, i des del setembre del 2002 és professora a la Hochschule Hans Eisler de Berlín El seu repertori inclou obres dels segles XIX i XX, dcom J Brahms, C Saint-Saëns, B Bartók, P Hindemith, I Stravinsky i A…
Igor Davidovič Ojstrakh
Música
Violinista ucraïnès.
Fill de David F’odorovic Ojstrakh , estudià amb el seu pare a l’Escola Central i al Conservatori de Moscou El 1949 fou guardonat amb el primer premi del Concurs per a Joves de Budapest, i el 1952, amb el Wieniawski de Poznań El 1958 ingressà a la Filharmònica de Moscou El mateix any començà a treballar al conservatori, primer com a assistent del seu pare i posteriorment com a professor Tocà sovint amb la seva esposa, la pianista Natalia Zercalova, i també feu una important carrera internacional com a solista amb directors com H von Karajan, O Kemplerer o L Maazel El 1991 celebrà el seu 60è…
Nathan Milstein
Música
Violinista nord-americà d’origen ucraïnès.
Començà els estudis de violí a set anys, i fou deixeble de P’otr Stol’arskij El 1915 fou convidat a interpretar el Concert per a violí , d’A Glazunov, sota la direcció del mateix compositor amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari Es perfeccionà amb Leopold Auer al Conservatori de Sant Petersburg Durant els primers anys de la seva carrera interpretà sovint música de cambra amb Vladimir Horowitz, en gires per tota la Unió Soviètica, país que abandonà el 1925 El 1929 obtingué la nacionalitat nord-americana, i continuà la seva trajectòria professional amb nombrosos concerts…
Antonio Tamburini
Música
Baríton italià.
S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843…
Léopold Simoneau
Música
Tenor canadenc.
Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni…