Resultats de la cerca

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona i posteriorment passà al Club Vela Blanes Competí en vaurien i en snipe, classe en la qual obtingué cinc Campionats de Catalunya, dos subcampionats d’Espanya, i disputà els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling juntament amb el seu germà Joan i Josep Fèlix Anglada A banda de la vela lleugera, també competí en creuer, i formà part de l’equip dels EUA al Campionat del Món de mini ton 1979 com a tripulant del Honey Moon , guanyador de la seva classe i segon de la classificació…

Membre de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i soci del Centre Excursionista de Banyoles El 1995 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’esquí de muntanya Posteriorment, esdevingué seleccionador català d’aquesta especialitat El 1998 començà a competir en curses de muntanya, on destacà el seu tercer lloc a la Marató de l’Everest 1998 o el segon lloc a la Marató Xtreme de l’Aneto 1999 Formà part de les seleccions catalana i estatal de curses de muntanya Ha participat en expedicions gironines als Andes 1982, 1983, el Kanchenjunga 1986, l’Aconcagua 1987, el Broad Peak 1988, 2007…

Dirigí el Premià Futbol Sala, l’EPIC Casino de Terrassa, el Indústries García B de Santa Coloma de Gramenet 1999-2000, el Montcada Futbol Sala, el Futbol Sala Sant Cugat, el Canet Futbol Sala i el Futbol Club Barcelona Aconseguí l’ascens a la divisió de plata del Premià FS i del Canet FS, competició que guanyà amb el Barça 2005 Posteriorment entrenà el Futbol Sala Predator del Japó, amb el qual guanyà la Copa Kanto, l’Escola Pia de Sabadell i l’Hospitalet Bellsport Entre el 1993 i el 1996 entrenà la selecció catalana juvenil i sub-21 També fou professor de l’escola d’entrenadors de futbol…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu,…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n…

Cursà sòlids estudis musicals i treballà com a arranjador per a diverses orquestres, entre les quals destaquen la d’Earl Hines 1943 i la de Louis Jordan 1945-49, de la qual era també el pianista Després adoptà l’orgue Hammond, de l’ús del qual fou un dels pioners, i formà un trio amb guitarra i bateria, amb el qual gravà, per exemple, At Birdland 1956 Continuà escrivint arranjaments un dels més coneguts és el de la peça April in Paris 1955, que feu per a l’orquestra de Count Basie Enregistrà amb diferents artistes, com ara Johnny Hodges i Ella Fitzgerald Del 1969 al 1971 treballà a l’…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on debutà a onze anys amb l’Orquesta Sinfónica Nacional, i després els continuà als Estats Units, on es traslladà l’any 1962 amb la seva família Fou deixeble de Sergej Tarnovskij i es diplomà a la Juilliard School de Nova York El 1970 aconseguí el segon premi del Concurs Cajkovskij de Moscou, fet que li obrí les portes al gran concertisme internacional, que inicià amb unes primeres actuacions a Moscou L’any 1967 adquirí la ciutadania nord-americana Ha realitzat gires als Estats Units, el Canadà, Europa, Amèrica del Sud, Israel,…

Inicià els estudis de piano a cinc anys, primer a la Haia amb Arie Verhaan i, des del 1947, els continuà a París amb Marguerite Long L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano i el Grand Prix de la Ville de Paris i inicià la seva carrera professional L’any 1951, després de recuperar-se d’un greu accident d’aviació, estrenà al Festival de Besançon el Concert per a piano d’A Stallaert amb direcció de RJ Kubelík L’any 1953 tocà al Carnegie Hall en un concert dirigit per D Mitropoulos Feu gires arreu del món i composà diverses obres, entre les quals…

A sis anys ingressà a l’Escola de Música de Jarkovo i a vuit anys oferí el seu primer concert Posteriorment fou deixeble de Genrikh Neuhaus a l’Escola Central de Moscou i al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1963 aconseguí el segon premi del Concurs Internacional de Piano de Leeds i el 1969, el Concurs Internacional Čajkovskij de Moscou, guardons que el situen entre els grans pianistes de la seva generació Sovint actua amb la violoncellista Karina Georgian, i també tocà amb algunes de les formacions més prestigioses del món, com ara l’Orquestra Filharmònica de Berlín o l’Orquestra de la…

Ha estat una figura llegendària de la interpretació pianística i també, tot i que en segon terme, de la direcció Membre d’una destacada nissaga de músics, estudià amb el seu pare L’any 1840 la família s’establí a Viena i el jove Leschetizsky estudià piano amb C Czerny i composició amb S Sechter El 1852 es traslladà a Sant Petersburg, on feu amistat amb Anton Rubinstein El 1862 fou nomenat director d’estudis de piano del Conservatori Imperial El 1878 tornà a Viena, reprengué les classes particulars i fundà una societat musical que tingué un paper molt destacat en la vida cultural…