Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
Cassanyes
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Rosselló, situat a la dreta de l’Aglí.
El terme davalla des del Picalbell Gros 540 m alt, que el separa de la vall de la Tet, fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental és drenat, a més, per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera Hi ha restes d’alzinars, brolles i pasturatges La vinya és el conreu predominant hom produeix vi dolç natural dins el sector vinícola de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de Corberes del Rosselló Hi ha una font d’aigua ferruginosa El poble 188 h agl 1982 398 m alt és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a…
vicari general
Història
Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.
En competència amb el mariscal, el vicari restà com el més important Són coneguts Berenguer Estanyol 1312-17, Alfons Frederic 1317-30 i 1335-38, Nicolau Llança 1331-35, Ramon Bernat de Sarbou 1354-56, Jaume Frederic 1356-59, Gonçal Ximenes d’Arenós 1358-59, Mateu de Montcada 1359-62 lloctinent seu Pere Despo, mort el 1362, i, de fet, Roger de Lloria, 1362-67, Roger de Lloria 1367-70, Mateu de Peralta 1370-74, Lluís Frederic 1375-80, Felip Dalmau de Rocabertí 1381-88 lloctinents Ramon de Vilanova, 1382-86, i Pere de Pau, 1386-88 i Bernat de Cornellà 1386 El rei Martí I de Catalunya-Aragó, amb…
Josep Marimon i Juliach
Economia
Empresari i banquer.
El 1877 emigrà a Cuba amb els seus pares, que es dedicaven al comerç de grans i farines S'establí a Santiago i hi treballà com a dependent a la coneguda casa Brauet y Cía, de la qual, més tard, n'esdevingué gerent Emprenedor empresari, fundà, el 1907, la Compañía Eléctrica de Alumbrado y Tracción de Santiago de Cuba posteriorment, també altres empreses com The Cienfuegos, Palmira and Cruces Electric, Railway & Co Membre actiu a diferents entitats finaceres i industrials, en les quals tingué càrrecs importants director i president del Banc Espanyol de l’Illa de Cuba i també de…
Fèlix Mateu i Domeray
Història
Republicà.
Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana, fou un dels organitzadors del partit republicà federal a Inca en 1868-70 Posteriorment, des de Palma, encapçalà una escissió intransigent, i fundà i dirigí El Cantón Balear 1873-74 Sota la Restauració, fundà el moviment obrerista, republicà i mutualista Unión Obrera Balear 1881-86 i en fou president, així com el director del seu òrgan de premsa, d’igual denominació 1882-86 Cap a la fi del segle intentà la reconstitució del moviment i féu aparèixer La Voz del Pueblo 1893 Influït pel pensament social reformista d’Ubaldo R Quiñones, estigué molt…
Pere Martell
Història
Còmit de galeres.
El 17 de novembre de 1228 convidà a la seva casa de Tarragona el rei Jaume I, el comte Nunó de Rosselló, Guillem i Ramon de Montcada, el comte Hug IV d’Empúries, Guerau de Cervelló, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia, i, sollicitat per ells, els explicà com era Mallorca D’aquesta conversa vingué la decisió, segons la crònica de Jaume I, d’emprendre la conquesta de les Illes —en realitat ja havia estat decidida el 23 d’octubre anterior— Prengué part en la campanya de Mallorca, i en el repartiment de l’illa li foren adjudicades possessions a la ciutat, a Sineu i a Inca…
Maria Carolina d’Àustria
Història
Reina de Nàpols i Sicília.
Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Fou casada el 1767, amb el rei Ferran IV de Nàpols i de Sicília, sobre el qual exercí una gran influència El 1776 féu caure el ministre Tanucci, partidari de l’aliança amb Espanya, i féu pujar el seu favorit John Francis Edward Acton En produir-se la Revolució Francesa i l’execució de la seva germana la reina Maria Antonieta, canvià la seva política liberal, es convertí en cap dels reaccionaris i fou responsable dels sagnants esdeveniments de Nàpols 1799 Ocupat Nàpols per Napoleó I, es refugià amb la seva família al regne de Sicília…
Henri Bernardin de Saint-Pierre

Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre , escultura de Louis Holweck (1907)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Literatura francesa
Escriptor francès preromàntic.
Féu nombrosos viatges El 1768 fou enviat a l’illa de Maurici com a enginyer del rei Durant la Revolució Francesa fou nomenat intendent del Jardin des Plantes 1792 Escriví Voyage à l’île de France 1773, en forma epistolar, on es prefiguren les idees sobre la natura que exposà més tard en Études de la nature 1784 És autor també del conte La chaumière indienne 1790, de les Harmonies de la nature 1796 i de la important novella Paul et Virginie 1787, història d’amors irrealitzables que transcorre en un clima exòtic i ple de color, considerada un antecedent de Chateaubriand La seva…
Gianfranco Rosi
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Graduat a la New York University Film School, s’ha especialitzat en la realització de documentals d’acusat contingut social Ha estrenat Boatman 1993, sobre els rituals funeraris al Ganges el curt Afterwords 2001, sobre la vida d’un alienat mental Below Sea Level 2008, premi del Festival de Venècia al millor documental, reportatge sobre una comunitat de marginats al desert de Califòrnia El sicario, Room 164 2010, premi del Festival de Venècia al millor film biogràfic, sobre un assassí del narcotràfic Sacro GRA 2013, Lleó d’Or del Festival de Venècia, guardó que s’atorgava per primera…
Joves de Mallorca per la Llengua
Associació juvenil que defensa la llengua catalana a les Illes Balears nascuda l’1 de juliol del 1994.
Es formà arran de la coordinació d’una quarantena d’entitats juvenils mallorquines per crear una plataforma en defensa de la llengua, que al cap de poc es convertí en una associació independent Nascuda amb l’objectiu d’impulsar la normalització lingüística, sobretot entre els joves i promoure l’associacionisme juvenil, posà en marxa campanyes i actes on es mesclaven els caràcters lúdic i reivindicatiu En aquest context posaren en marxa el Correllengua el 1995 El primer es féu a Mallorca i consistia en una cursa anual no competitiva de relleus que creuava tota l’illa, però aviat s…
Lluís Costa i Fernàndez

Lluís Costa i Fernàndez
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiador i arxiver.
Doctor en Història per la Universitat de Girona 1994, esdevingué arxiver municipal Ha centrat les seves línies de recerca en l’àmbit de l’arxivística i de la història de la comunicació És autor de més d’una dotzena de llibres, com Arxius i recerca històrica 1994, La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930 1995, El periodisme 1996, Josep Pella i Forgas i el catalanisme 1997, L’illa dels somnis L’emigració de Begur a Cuba al segle XIX 1999 i El Autonomista el diari dels Rahola Els orígens del periodisme modern a Girona 1898-1939 2000 També ha dirigit l’obra collectiva Història de…