Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
Historia de España, desde los tiempos más remotos hasta 1839
Historiografia catalana
Obra de l’historiador Joan Cortada i Sala, en tres volums, publicada en 1841-42.
Desenvolupament enciclopèdic Fou escrita per a l’edició castellana de la collecció Le Monde, histoire de tous les peuples El Mundo, historia de todos los pueblos , editada per Antoni Brusi entre el 1840 i el 1845 Malgrat el seu caràcter d’encàrrec editorial, aquesta fou la recerca més ambiciosa de Cortada com a historiador, per la qual rebé distincions diverses A l’obra se li ha de reconèixer el mèrit de ser pionera dins del panorama historiogràfic de l’Estat espanyol, ja que durant la primera meitat del s XIX, i gran part de la segona, la historiografia espanyola visqué de renda de l’obra…
música d’Andalusia
Música
Música desenvolupada a Andalusia.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional A més de la riquesa musical entorn del flamenc , Andalusia és dipositària d’un important llegat musical i coreogràfic d’arrel tradicional, part del qual posseeix encara avui una gran vitalitat que el fa també susceptible d’evolucionar com qualsevol altra modalitat de música popular actual Aquesta vitalitat es reflecteix, a més, en la vigència del flamenc o de les sevillanes en el mateix romancer andalús romanç , d’una acusada modernitat, tot i que en algunes de les melodies es pot observar encara una organització modal A Las Alpujarras, els…
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Cambra de comerç
Corporació de dret públic constituïda el 1886 sota la presidència de Manuel Girona i Agrafel.
L’any 1912, com a conseqüència del nou règim jurídic en matèria de cambres s’instituïren, a Barcelona per separat, la Cambra Oficial de Comerç i Navegació i la Cambra Oficial d’Indústria El 1967 es reunificaren les dues cambres i es constituí novament la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona com a continuadora d’aquelles Té la seu a la Llotja de Mar El principal òrgan de govern és el ple Fins el 2017, l’integraven 69 membres, 60 dels quals elegits per sufragi universal i directe de tots els contribuents al Tresor Públic persones físiques o jurídiques, dedicats a…
Vicent Andrés i Estellés
Vicent Andrés i Estellés
© AVUI
Literatura catalana
Periodisme
Poeta.
De família humil, fou aprenent de forner i d’orfebre, i mecanògraf Becat, estudià a l’Escola Oficial de Periodisme Des del 1949 treballà al diari Las Provincias de València, i en fou redactor en cap des del 1958 fins al 1978 Poeta extraordinàriament prolífic i d’edició marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d’un corpus que ell mateix anomenava “els manuscrits de Burjassot”, de difícil datació a causa d’un continuat procés de reelaboració Altres sèries en què aplegà alguns dels seus llibres són Cançoner i un vastíssim Mural del País Valencià , del qual publicà fragments a…
,
Aiora
Vista aèria de la vila d’Aiora, al peu d’un turó culminat per les restes d’un antic castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall de Cofrents, un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’anomenada foia d’Aiora , ben limitada a l’W pel Montemayor, el puntal d’Arciseco, el puntal de Meca i la serra d’El Mugrón, i oberta al S cap a Almansa pel pla de La Laguna on hi hagué fins al s XIX, en què fou dessecada, la llacuna de San Benito és drenada per multitud de rambles i barrancs que es reuneixen per formar el Reconque, o riu d’Aiora afluent, per la dreta, del riu de La Hoz o Cantaban, que deixa el terme d’Aiora per l’extrem septentrional Formen part del terme, a més l’alta vall del riu de La Hoz, entre la serra Palomera i el Montemayor la conca de la rambla de La Marta,…
xarxa telefònica
Estructura d’una xarxa bàsica per cable i satèl.lit, centrada en una àrea urbana i interconnectada amb diverses xarxes cel·lars
© Arxiu Fototeca.cat
Conjunt de totes les instal·lacions destinades a la prestació del servei telefònic; comprèn les línies d’abonat, les centrals de commutació i els circuits i enllaços d’interconnexió, com també els sistemes de transmissió.
Els elements bàsics de tota xarxa telefònica són els aparells d’abonat telèfons, els quals són connectats mitjançant circuits línies d’abonat als punts de commutació centralitzats centrals A causa de l’elevat nombre d’aquestes centrals, anomenades locals , no és econòmic de connectar-les entre elles directament, sinó que cal disposar de centrals d’ordre superior, dites primàries o de sector , la missió de les quals consisteix a interconnectar les centrals locals que en depenen i facilitar la unió amb centrals de categoria superior secundàries Al vèrtex d’aquesta xarxa hi ha les centrals…
Tomás luis de Victoria
Part corresponent al tenor del motet O vos onmes , de Tomás Luis de Victoria, de l’edició prínceps (Venècia, 1572)
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Compositor castellà.
Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1569 Menys…
Federació Anarquista Ibèrica
Cartell de la Federació Anarquista Ibèrica, realitzat per Carles Fontserè i Carrió durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39
© Arxiu Fototeca.cat
Organització que volgué reunir tots els grups anarquistes de la península Ibèrica, constituïda clandestinament pel juliol del 1927 al Saler, València.
Fou el producte d’una iniciativa del Segon Congrés de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França Marsella, maig del 1926, i de bon principi agrupà, a part aquesta federació, la Federació Nacional de Grups Anarquistes d’Espanya i la União Anarquista Portuguesa Es proposà d’assegurar el contingut àcrata de la CNT mitjançant la creació de comitès amb participació mixta de membres de la FAI i de la CNT, especialment Comitès Propresos i Comitès de Defensa Confederal també es proposà d’allunyar la CNT de qualsevol intelligència amb els grups polítics republicans Tanmateix, sota…
Centre Excursionista de Lleida
5a edició de la cursa Cuita el Sol d’una milla vertical, organitzada anualment pel Centre Excursionista de Lleida
© ARXIU CE LLEIDA
Excursionisme
Entitat esportiva i cultural fundada a Lleida el 1906.
Nasqué amb el propòsit d’estudiar la història, l’art i l’arqueologia de Catalunya Les seccions inicials foren les d’arqueologia, folklore, ciències naturals i fotografia i, posteriorment, es creà la secció d’esports de muntanya Entre el 1908 i el 1916 publicà un butlletí, i el 1911 publicà les actes del Primer Congrés Excursionista de Catalunya, celebrat a Lleida Després de la Guerra Civil reprengué l’activitat el 1943 com a delegació del Centre Excursionista de Catalunya a Lleida, constituïda per membres de l’anterior etapa i del Centre Excursionista Pla i Muntanya Impulsà les seccions d’…
,
ametlla mística
Ametlla mística amb la imatge de la Mare de Déu, al timpà de l'esglèsia de Cornellà de Conflent
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Art
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.
En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII