Resultats de la cerca
Es mostren 2939 resultats
L’organització eclesiàstica medieval de l’Anoia
Art romànic
Bisbats i deganats Mapa de l'Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 Vegeu Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Bàsicament, els bisbats s’estenen seguint el comtat del qual procedeixen Així, l’actual Anoia fou dividida entre tres bisbats el de Barcelona, que ocupava la zona sud corresponent al comtat de Barcelona, el bisbat de Vic, que s’establia a les terres del comtat de Manresa, i el bisbat d’Urgell, que ocupava el poc espai reservat al…
El marc geogràfic del romànic de l’Anoia
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca de l’Anoia, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situada al centre de Catalunya i seguint el curs del riu del mateix nom, s’estén la comarca de l’Anoia Per la seva superfície, 866,6 km 2 repartida entre 33 municipis, l’Anoia és la catorzena comarca més gran del Principat, representant el 2,7% de la superfície total de Catalunya Els seus límits administratius s’estableixen amb el Solsonès al nord, el Bages a l’est, el Baix Llobregat al sud-est, l’Alt Penedès al sud, l’Alt Camp al sud-oest, i la Conca de Barberà i la…
La desconstrucció de l’arquitectura gòtica catalana
Art gòtic
Obrers aterrant el portal de migdia de l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà durant la Guerra Civil Espanyola AHCP Després d’haver estudiat àmpliament les manifestacions de l’arquitectura religiosa durant els segles XIII, XIV i XV, és a dir, en els anomenats segles del gòtic, i d’haver pres en consideració, en els capítols anteriors, l’arrelament i la supervivència de les formes gòtiques en els temps moderns, en aquest capítol i en els següents abordem dos dels aspectes més significatius de la presència del gòtic en el món contemporani D’una banda, la problemàtica i els conflictes…
Esglésies seculars i regulars als segles XIV i XV
Art gòtic
L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…
El claustre de la catedral de Vic
Art gòtic
Traceria calada d’un finestral del claustre de la catedral de Vic En època del gòtic, la catedral de Vic es va renovar només parcialment L’església romànica a penes va patir remodelacions En canvi, el 1318 el bisbe i els canonges van decidir ampliar el claustre romànic, afegint-hi a sobre quatre galeries gòtiques Hem d’atribuir-ne la traça al mestre d’obres Ramon Despuig, el mateix que es feu càrrec, juntament amb Berenguer de Montagut, de la construcció de la nova església de Santa Maria del Mar BV - GS Introducció A l’inici del segle XIV, la ciutat de Vic va viure una etapa de tensions i…
Experimentació i innovació en l’arquitectura del segle XIII
Art gòtic
La introducció de l’arquitectura gòtica a Catalunya no es produeix sobtadament, amb un trencament brusc de la tradició romànica, sinó que es desenvolupa mitjançant un llarg procés de recerques que comença al final del segle XII i comprèn la major part del segle XIII Aquest procés inclou tota una sèrie d’experimentacions i d’innovacions que volem posar de manifest i valorar com a experiències cabdals dins del camí que condueix cap a la plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Valoració del protogòtic La caracterització, la valoració i l’anàlisi crítica de l’arquitectura catalana del segle…
Les condicions de vida dels artífexs
Art gòtic
A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…
Borsa privada i banca de valors
Una especialització bancària L’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, seu de la Borsa privada al carrer d’Avinyó de Barcelona Àlbum Artístich de La Renaixensa , 1889 Barcelona fou el mercat de capitals més important d’Espanya des del darrer terç del segle XIX fins al 1936 Aquesta importància es degué a l’existència d’una Borsa privada —no oficial— i a la creació d’una banca de valors, que s’especialitza en operacions sobre títols mobiliaris Gràcies a l’actuació d’aquesta banca, grans empreses catalanes i no catalanes aconseguiren finançar-se, ja que el mercat barceloní tenia…
Arquitectura i urbanisme prehistòrics de Catalunya
De les coves a les cases Els primers homes que habitaren el territori que actualment és Catalunya eren caçadors i recollectors nòmades que, sempre a la recerca de nous recursos, canviaven periòdicament d’hàbitat al llarg de l’any Ocupaven els abrics rocosos i les coves que reunien millors condicions, i també espais oberts a l’aire lliure, sobretot les platges prop dels rius i del mar L’espai on s’installaven s’estructurava en zones de pas, d’esquarterament d’animals, de talla d’eines de pedra, per jeure-hi, per llençar-hi els rebutjos Ara fa uns 300000 anys l’home dominà el foc, i la llar es…
Les crisofícies
Si les xantofícies són un grup on la organització monadal tenia poca importància, les crisofícies constitueixen un grup d’organismes aquàtics, amb el centre de gravetat situat novament en els organismes monadals, nedadors, unicellulars o colonials Però han arribat bastant lluny en llur diversificació evolutiva, ja que tenen també representants capsals Chrysocapsa , coccals Chrysosphaera , ameboides Ryzochrisis , tricals Phaeothamnion i fins hístics Thallochrysis És possible que el pas a aquests nivells d’organització més complexa s’hagi produït diverses vegades L’organització de les…