Resultats de la cerca
Es mostren 3261 resultats
s’Indioteria
Barri
Antiga caseria
Barri i antiga caseria del terme municipal de Palma (Mallorca), situat al límit amb el de Marratxí, entre les línies de ferrocarril de Sóller (W) i d’Inca (E).
Forma un poblament dispers en petites propietats rústiques procedents d’un antic establiment El 1746 hom construí un oratori a la possessió de Sant Nicolau, i el 1899 fou acabada l’església de Sant Josep del Terme, neogòtica obra de Joaquim Pavia, vicaria in capite el 1907 i parròquia des del 1935 El 1887 tenia 765 h El creixement de Palma ha transformat profundament la caseria a la possessió de son Castelló ha estat installat un polígon industrial i de serveis 200 ha i hom ha urbanitzat les terres de son Cladera i les de Bonova, davant l’església el lloc s’ha convertit, així, en un …
Valldoreix
Barri
Poble i barri residencial en forma de ciutat jardí del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat damunt els turons que formen els darrers contraforts septentrionals de la serra de Collserola, des de l’extrem sud-oriental del nucli de Sant Cugat fins al puig Madrona (als vessants del qual s’estén el barri de Can Montmany) i al castell de Canals; cap al N s’uneix amb el barri, igualment residencial, de Mira-sol.
L’església parroquial Sant Cebrià d’Aiguallonga, l’estació de ferrocarril i el centre del poble es troben a l’extrem oriental de l’àrea urbanitzada L’església, d’origen romànic una església anterior és esmentada ja el 940, que el 1066 tenia ja el caràcter de parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat El 1130 fou destruïda pels almoràvits, i l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial El 1391 fou unida a la mesa episcopal de Barcelona Conserva el retaule barroc 1709 El seu terme, unit al segle XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprenia…
Son Rapinya
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NW de la ciutat, més enllà del camí dels Reis, al llarg de la carretera de son Vida; forma pràcticament un sol nucli amb sa Vileta i Son Serra.
Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcellació de la possessió de son Llull o son Rapinya Inicialment era un nucli de cases d’esbarjo L’església fou construïda a partir del 1880 hom hi venera la imatge a l’oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma el 1913 fou erigida en vicaria in capite , i el 1954, en parròquia El barri prosperà notablement amb la parcellació de son Quint
Hospital del Mar
Medicina
Centre sanitari de Barcelona, al barri de la Barceloneta, fundat l’any 1930.
Els precedents es troben en la Casa de Sanitat d’aquest barri conegut des del segle XVI, un centre de quarantena que acollia els possibles contaminats d’ultramar L’afluència cada cop més gran a la ciutat d’aquests collectius durant el segle XIX, a conseqüència de la creixent importància del port de Barcelona, que donaren lloc a diverses epidèmies de còlera i febre groga, comportà que l’Ajuntament hi construís un llatzeret 1905 Al novembre del 1914 hom edificà uns pavellons dedicats a combatre una epidèmia de febre tifoidea, considerats l'inici de la institució En el mateix…
Can Ricart
Urbanisme
Economia
Antic conjunt industrial de Sant Martí de Provençals, al barri del Poblenou (Barcelona).
Amb Can Batlló, a l’Eixample actualment Escola Industrial i Can Batlló, al barri de la Bordeta Sants, és un dels tres grans conjunts històrics fabrils de Barcelona Els Ricart, una de les famílies d’industrials del tèxtil més prominents des de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX, hi bastiren una gran fàbrica d’estampació una de les primeres per procediment mecànic a Catalunya, que, amb les de filatura al Raval de Barcelona i de tissatge a Manresa, conformaven l’empresa El projecte anà a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet , que el presentà el 1853, i la…
el Baver
Barri
Partida
Barri i partida rural d’Alacant (Alacantí), situat al sud de la ciutat, vora la carretera de Madrid, davant la platja de Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi han estat trobades restes d’una ciutat romana Al s XVIII el Baver formava encara un port natural
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La construcció de l’…
la Creu de Barberà
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Barberà del Vallès, al qual pertangué en la seva totalitat fins el 1959, si bé el sector meridional encara es troba dins aquest municipi, format a partir dels anys quaranta.
La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones La urbanització és anàrquica, i la població, d’origen immigrant en un 80%
el Carme
Barri
Barri de la ciutat de València, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de la Valldigna) entre els carrers de Cavallers i de Serrans i el Túria; és centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la desaparició d’una…
el Born

Vista exterior del mercat del Born, actual El Born Centre Cultural
© JoMV
Plaça
Plaça del barri de la Ribera (Barcelona), de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec.
Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born interessant estructura metàllica de la segona meitat del segle XIX, en funcionament fins el 1971, en què fou traslladat La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics torneigs i justes el primer testimoniatge dels quals data del 1372, festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina