Resultats de la cerca
Es mostren 2137 resultats
Accademia Romana di Archeologia
Institució fundada per Benet XIV el 1740 amb el nom d’Accademia delle Romane Antichità.
Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana
Josep Romà
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles, fou deixeble de Vicent López i de Benet Espinós El 1817 esdevingué acadèmic de mèrit en flors i el 1826 en pintura Fou professor a Sant Carles i al seminari de Nobles de Sant Pau Des del 1837 dirigí la sala de flors de l’acadèmia Es dedicà a la pintura de flors, però també al retrat Isabel II nena, Benet Espinós 1829, tots dos al Museu de Belles Arts de València El seu fill Josep Maria Romà , també pintor de flors, format a Sant Carles, exposà a les Nacionales de Madrid 1856 i 1858
Castell de Marfà (Castellcir)
Art romànic
Aquest castell és documentat des del 939 i s’esmenta en donacions a Sant Benet de Bages fins al segle XII Més endavant consta la família Marfà, sense atributs militars, com a batlles del lloc, que depenia civilment de l’abat de Sant Benet de Bages i en l’aspecte criminal del sots-veguer del Moianès o de la corona Sembla que cal situar aquest castell a l’indret de l’actual mas Marfà, en el qual, però, no s’endevinen restes d’època medieval, ja que ha estat modificat en més d’una ocasió Aquest mas es troba a poca distància de l’església de Sant Pere de Marfà
Bonifaci Ferrer
Cristianisme
Història del dret
Jurista i eclesiàstic.
Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, en tingué dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà…
papat
Cristianisme
Duració del càrrec.
Cal una mort o una renúncia per a cessar en el càrrec La dignitat papal és, en principi, vitalícia, bé que en la història de la institució s'han donat alguns casos de renúncia per motius diversos Precedit del papa renunciant Celestí V 1294, el qual justificà la seva decisió en no sentir-se capaç d'encapçalar l'Església Catòlica, Bonifaci VIII 1294-1303 contemplà expressament la renúncia papal en les Decretals recollides en el Corpus Iuris Canonici, reformulades en el Codi de dret canònic que impulsà Pius X l'any 1904 La renúncia ha de complir diverses condicions ha de respondre a una causa…
Parròquia de Navarcles
Art romànic
Aquest territori no apareix mai com a terme de castell és esmentat només com a terme de Navarcles Creiem, tanmateix, que inicialment deuria estar comprès en el terme de Calders, ja que aquest terme comprèn els dos vessants del riu Calders fins a Navarcles Amb tot la segregació es degué fer molt aviat, segurament en passar Navarcles a una família diferent de la dels Calders, ja que el 940 ja apareix el terme de Navarcles Tot i essent petit deuria tenir el seu castell, del qual no ha quedat més que el topònim Castellet, i tenia una estructura feudal completa Els senyors alodials eren els…
Santa Maria de Navarcles
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Navarcles Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva La seva església depenia del monestir de Sant Benet de Bages i el seu terme era compartit amb el bisbe de Vic El lloc de Navarcles és documentat des del 940, i l’església apareix citada el 1019 el 1066 es documenta un altar de Sant Pere a Santa Maria de Navarcles El 1050 consta l’existència d’una sagrera entorn de Santa Maria El 1092 es feu una primera donació condicionada de l’església de Santa Maria de Navarcles a Sant Pere de Vic i a Sant Benet de Bages…
Vaticà 2009
Estat
Al principi d'octubre el Vaticà va anunciar que obria les portes a tots els anglicans que ho desitgessin En una clara allusió als anglicans descontents amb la visió progressista de la seva Església en temes com l'ordenació d'homosexuals i el paper de les dones en el sacerdoci, Benet XVI obria una nova estructura que podria acollir milers d'anglicans en l'Església catòlica sense haver de renunciar a les litúrgies pròpies de l'anglicanisme El 21 de novembre, Benet XVI va rebre en audiència privada el bisbe de Canterbury, Rowan Williams, per escenificar una treva amb un…
Ot de Montcada i de Luna
Cristianisme
Cardenal.
Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’…
regla monàstica
Cristianisme
Dret canònic
Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels s IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de Lerins, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina