Aquest territori no apareix mai com a terme de castell; és esmentat només com a terme de Navarcles. Creiem, tanmateix, que inicialment deuria estar comprès en el terme de Calders, ja que aquest terme comprèn els dos vessants del riu Calders fins a Navarcles. Amb tot la segregació es degué fer molt aviat, segurament en passar Navarcles a una família diferent de la dels Calders, ja que el 940 ja apareix el terme de Navarcles. Tot i essent petit deuria tenir el seu castell, del qual no ha quedat més que el topònim Castellet, i tenia una estructura feudal completa. Els senyors alodials eren els Cervera, que tenien com a feudataris els Rocafort, mentre que la castlania l’exercia la família Viladecavalls. Els Cervera foren els primers en cedir llur domini i ho feren Ponç Hug de Cervera i la seva muller Bteatriu, quan el 1111 cediren l’església de Santa Maria de Navarcles, la vila i la sagrera, una meitat al monestir de Sant Benet de Bages i l’altra a Sant Pere de Vic. El 1152 fou Bernat de Rocafort qui renuncià al senyoriu i domini que tenia a Navarcles, a favor d’ambdues institucions religioses. Finalment el 1197 Berenguer de Viladecavalls cedí la castlania de Navarcles a Sant Benet de Bages. Així, doncs, el monestir de Sant Benet de Bages i la catedral de Sant Pere de Vic exerciren el condomini del terme de Navarcles, no sense conflictes, sempre solucionats amb concòrdies.