Resultats de la cerca

Era fill del comte Ramon I de Tolosa Pare i fill es trobaren lligats estretament a les lluites polítiques dels darrers anys de Carles II el Calb El 871 atorgà, per delegació de l’emperador, un precepte de concessió de béns fiscals a favor d’Alaó Pel febrer del 872 rebé de Carles el Calb el comtat de Carcassona-Rasès En caure en desgràcia davant l’emperador, fou atacat per Bernat Plantapilosa, comte d’Alvèrnia, que volia apoderar-se de Tolosa, i morí en la lluita

Senyor de Queralt Bernat I de Queralt , Gurb, Sallent i Oló Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II Cap d’Estopes , que el 1080 li donà el castell de Font-rubí Després de l’assassinat del Cap d’Estopes 1082, fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III tingué també el Castell Nou de Barcelona

Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III

Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…

Narra les aventures que el mateix autor, el lasciu fra Bernat, que professa al monestir poc ambigu de Sant Belluguet, i un cavaller pretendent de la mateixa monja que el frare i que s’acabarà rendint al personatge de l’autor, tenen en el convent d’aquest, el qual respon al nom prou evident d’Avall Jau Poesia antimonàstica, com tants fabliaux , composta «per pendre solaç», com hom diu al colofó, es caracteritza per la vivesa dels diàlegs, l’enginyosa resolució de les situacions vodevilesques que tenen lloc al convent i un bon humor sostingut i constant, que el situen entre els…

Fill de Guillem VIII de Montpeller i d’Agnès Pel seu casament amb Jussiana d’Entença, filla del senyor de la baronia d’Alcolea, Ponç Hug d’Entença, i neta d’Hug III d’Empúries, fou anomenat també Bernat Guillem d’Entença , denominació que adoptaren definitivament els seus fills El 1227 fou lloctinent de Jaume I a Catalunya Actuà de testimoni del primer testament del rei el 1232 Lluità el 1233 al costat d’aquest al setge i presa de Borriana, on fou ferit El 1235 signà com a testimoni els documents relatius a l’esponsalici de la reina Violant Assistí el 1236 a la cort general de…

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com…

Lluità al costat del comte Àlvar d’Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix 1256 i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar 1259 Fou enviat d’aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort 1264 És probablement un membre de la seva família el Bernat Ramon de Ribelles que fou castellà de Licata, a Sicília 1295 Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d’Anagni Ell s’hi negà i li foren confiscats els béns a…

Vida Fou escolà a la catedral de Barcelona i possiblement rebé la seva primera formació del mestre de capella Francesc Queralt i de l’organista Carles Baguer El 1796 ocupà la plaça de tenor a la capella musical de la seu de Girona El 1797 intentà obtenir, sense èxit, una plaça de mestre de música a Castelló d’Empúries i el 1799 fou ordenat de prevere El 1803 es presentà per al càrrec de tenor de la catedral de Barcelona, que no aconseguí Entre el 1808 i el 1814 visqué la guerra del Francès i el setge de Girona El 1814 esdevingué beneficiat del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona…

Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens  i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en rosa 1958,…