Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
Les comunicacions i l’economia de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…
Bartolomé de Quevedo
Música
Teòric i compositor lleonès.
Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei dela princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella dela catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino deRibera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1905-1989)
La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…
Casal de Montesquiu
Art romànic
El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castellde Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència dela família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castellde Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de…
Montornès de Segarra

Montornès de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part dela comarca dela Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des dela incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell deRibera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de…
Guillem de Cervera
Història
Senyor de Juneda i Cérvoles (Guillem III de Cervera).
Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castellde Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador dela part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte…
ducat de Medinaceli
Història
Títol senyorial concedit, a Castella, el 1479, a Luis de la Cerda y de la Vega (mort el 1501), cinquè comte de Medinaceli, primer comte del Puerto de Santa María i senyor de Cogolludo, que serví els Reis Catòlics en les guerres de Portugal i de Granada.
Fou net seu, i quart duc, Juan dela Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis dela Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio dela Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès deLa Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María…
Pi de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent que forma la part més alta de la vall de Saorra, estesa des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (pic de la Mort de l’Escolà, 2 463 m alt; les esquerdes de Rojà, la collada Verda, 2 321 m, i el pla Guillem) i al sector SW del massís de Canigó.
Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc dela Vila, de Secallosa…
Sant Esteve de Magrà (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castellde Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment dela consagració i la dotació de…
Areny de Noguera
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
El terme és drenat, a més, per la Valira de Cornudella, pel barranc de Sant Romà i pel de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional tots ells desemboquen a la Noguera Les serres de Berganui 1273 m i de Sant Marc són ocupades per bosc rouredes, alzinars, i 800 ha de pinedes en part comunal, el qual ha estat tradicionalment explotat carboneig, recerca de tòfona, llenya, augmentat darrerament amb la repoblació Predomina el bestiar oví 10876 caps el 1983, bestiar porcí i bestiar boví estabulat Al secà hom conrea cereals, patates, farratge i en menor escala vinya i olivars El regadiu s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina