Resultats de la cerca

Situació Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana ECSA - M Catalán La vila de l’Espluga de Francolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major Mapa 33-16-417 Situació 31TCF415846 El poble de l’Espluga de Francolí és a pocs quilòmetres de Montblanc per la carretera N-240, que partint de Tarragona es diigeix al País Basc MLIR Història Tot i que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimoni de poblament des de la prehistòria,…

Entre aquesta alineació i la serra dela penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental dela serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castellde Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al…

Agregat el 1955 al d’Areny de Noguera, que rebé el nom de l’antic castellde Cornudella , desaparegut, que era al cim dela serra de Cornudella 1207 m alt, contrafort meridional dela serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l’acinglerat vessant dret dela vall dela Valira de Cornudella La capitalitat fou detinguda pel poble de…

Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei dela princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella dela catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino deRibera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de…

El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castellde Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència dela família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castellde Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de…

Situació i presentació El terme municipal de Montornès de Segarra, de 12,32 km 2 , que forma part de la comarca de la Segarra des del 1989, es troba al límit amb l’Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació en la divisió territorial del 1936 Limita al N amb el terme de Granyena de Segarra, al NE amb l’enclavament de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E i al SE amb Montoliu de Segarra, al SW amb Guimerà, i a l’W amb Verdú aquests dos darrers termes de l’Urgell Montornès de Segarra s’estén per la vall mitjana del Cercavins, que, provinent del veí terme de…

Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castellde Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola Prengué part en la conquesta de Lleida 1149, al costat del comte d’Urgell, Ermengol VI, i de les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Fou administrador dela part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’installà en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, mentre Guillem Ramon de Montcada, representant del comte…

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…

Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castellde Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1083 en el moment dela consagració i la dotació de…

Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc dela Vila, de Secallosa…