Vila de l’Espluga de Francolí

Situació

Aspecte parcial de la vila, amb el Capuig, al sector més enlairat, on es desenvolupà el nucli històric de l’Espluga Sobirana.

ECSA - M. Catalán

La vila de l’Espluga de Francolí és situada a 411 m d’altitud, a la dreta del riu Francolí, que neix al nord-oest de la població, a l’indret de la Font Major.

Mapa: 33-16-(417). Situació: 31TCF415846

El poble de l’Espluga de Francolí és a pocs quilòmetres de Montblanc per la carretera N-240, que partint de Tarragona es diigeix al País Basc. (MLIR)

Història

Tot i que a la zona de l’Espluga de Francolí hi ha testimoni de poblament des de la prehistòria, cal cercar l’origen d’aquesta vila en època medieval. Molt probablement, el seu naixement se situa l’any 1079, quan els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Ponç (I) Hug de Cervera d’un honor erm anomenat Espluga de Franculi, amb la condició de construir-hi molins, casals i una fortalesa; així mateix, els esmentats comtes donaven permís per a celebrar-hi mercat i protegir l’indret mitjançant treves. Vuit anys més tard, és a dir, el 1087, Ponç (I) Hug de Cervera, primer vescomte de Bas pel seu casament amb Beatriu, vescomtessa de Bas, cedí a Mir Oromir una tercera part dels dominis rebuts a l’Espluga en canvi de l’ajut per a defensar i colonitzar l’indret, cosa que no començà a ésser efectiva fins a mitjan segle XII amb la conquesta feudal de Lleida el 1149 i de les Muntanyes de Prades i Siurana entre els anys 1153 i 1154.

Carta de població de l’Espluga de Francolí (25 de desembre de 1079)

Els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II fan donació a Ponç Hug de Cervera del lloc erm de l’Espluga de Francolf amb totsels seus termes i pertinences, assenyalant-ne les afrontacions territorials. Aixímateix, l’autoritzen a erigir-hi una fortalesa i a estabiler.

"In nomine Domini. Ego Ramon Berenger, comite, et Berenger, fratri meo, donatores sumus a tibi Poncio Ugo de Cervera de ipsa nostra honore erma que vocatur Espluga de Francoli, cum terminis et suis aiacenciis, montes et colles, planos et vallos, aquis aquarum, fontes et fontesullas, petris petrarum et arbores de diversiis generis et pratos et pasturas, vieductibus et reductibus et ipsis molendinis qua nos que homines potuerunt facere cum ipsis strumentis qui ad molendinos pertinent cum ipsas reclosas vel resclosaribus cum ipsos recos cum caput recos et ipsos tres toledors vel cum ipsos casalibus et cum ipsos cacaus et ipsos escurrentis et ipsas pescatas. Et donamus a tibi que faciatis forteda quod melius potueris facere et faciatis mercato. Et donamus treva que havent totos homines que ad ipso mercatum venerint de feria secunda intre ad feria quinta ad vespera. Et donamus nos comites a tibi Poncio Ugo ista honore alaudium francum et linteum (sic) ad vestra volumptate facere exceptas non eligatis nullum alium seniorem nec alium patronem vos nec posterita vestra ad nos nec ad posterita nostra, et nos non potuistis nullam tem (sic) alia demandare ad vos vel ad vestris exceptas quod modo qui est superscripsit. Et est hec omnia in comitatu Barchinona ad ipsa Espluga de Franculi et affrontat de prima parte in termino de Barbera vel in aqua de Olers. De secunda parte in ipsa Guardia Voltorera. De tertia parte in ipsa Roca de Miravet. De quarta parte ad ipso Pelac de Vinbudir. Quantum istas affrontaciones includunt et istis terminis ambiunt, sic donamus nos ad vos quandoque habet vel nominari potuit quomodo superscriptum est. Et fuit facta in presencia de Arnal Mir et de Gerallo Alamano et de Guiem Bernad et de Mir Erumir qui fuerint visiores et auditores. Quod si nos donatores ad ullusque homo vel femina qui contra hanc ista carta donacione venerit ad inrumpendum non valeat vindicare set componat ad componamus prenotata omnia in triplo cum omnia sua melioratione et in antea ista donacione firma permaneat omnique tempore.

Facta ista carta donacione VIII kalendas ianuarii anno XX regnante Filipi regi.

Sig+num Ramon Berenger. Sig+num Berenger, fratri meo. Nos qui ista carta donacione mandavimus scribere et ad testes firmare rogavi.

Sig+num Arnal Mir. Sig+num Gerallo Alamano. Sig+num Guiem Bernard. Sig+num Mir Erumir. Sig+num Marti.

Ramon, levita, qui hoc scripsit die et anno signe quod supra."

[O]: Perdut.

A: Còpia del principi del segle XXI: AHN, “clero”, carpeta 1993 (Poblet), perg. 12.

B: Còpia notarial del 1405: ACA, Gran Priorat de Sant Joan de Jerusalem, armari 15 de l’Espluga de Francolí, perg. núm. 263, ex O.

C: Còpia notarial del 1416: ACA, Gran Priorat de Sant Joan de Jerusalem, armari 15 de l’Espluga de Francolí, perg. núm. 444.

a: Miret i Sans: Les cases de templery hospitalers en Catalunya, Barcelona 1910, pàgs. 299-300 (publicació fragmentària sobre C).

b: Fonti Rius: Carta nde poblacióny mfranquicia de Cataluña, Madrid-Barcelona 1969-83, vol. II, doc. 390, pàgs. 679-680.

c: Altisent: Diplomatari de Santa Maria de Poblet. Volum I. Anys 960-1177, Barcelona 1993, doc. 24, pàg. 41.


Traducció

"En nom del Senyor. Jo, Ramon Berenguer, comte, i el meu germà Berenguer et som donadors a tu, Ponç Hug de Cervera, d’un honor nostre sense conrear anomenat Espluga de Francolí, amb els seus termes i les seves adjacències, muntanyes i turons, planes i valls, brolladors d’aigua, fonts i fontetes, roques i arbres de diverses espècies, prats i pastures, camins d’entrada i de sortida, i dels molins que hi hàgim pogut fer nosaltres o bé altres persones, amb els accessoris que pertanyen als molins, amb les rescloses i resclosars, amb els recs i cap-recs, amb els tres talladors, amb els casals, amb els carcabans, els escòrrecs i les piscines. I et concedim que hi facis fortificacions de la millor manera que et sigui possible, i que hi estableixis un mercat. I et concedim la treva a què tenen dret tots els homes que vinguin a aquest mercat des del dilluns fins a la tarda del dijous. I nosaltres, comtes, et donem aquest honor a tu, Ponç Hug, com a alou franc i lliure perquè puguis actuar segons el teu voler, amb la condició que no pots escollir un altre senyor ni un altre patró, ni tu ni la teva posteritat, tant pel que fa a nosaltres com pel que fa a la nostra posteritat, i que no pots reclamar-nos cap altra cosa, ni per a tu ni per a la teva posteritat, llevat d’allò que ha quedat escrit més amunt. Tot això es troba al comtat de Barcelona, a l’Espluga de Francolí, i afronta per la primera banda amb el terme de Barberà i amb les aigües del riu d’Ollers. Per la segona banda, amb la Guàrdia Voltorera. Per la tercera banda, amb la Roca de Miravet. Per la quarta banda, amb el Pèlag de Vimbodí. Tot el que enclouen aquestes afrontacions i és envoltat per aquests termes, nosaltres t’ho donem amb tot el que conté o pot ésser esmentat, tal com ha quedat escrit. Aquesta escriptura ha estat feta en presència d’Arnau Mir, de Guerau Alamany, de Guillem Bernat i de Mir Erumir, que l’han vista i l’han escoltada. I si nosaltres, els donadors, o algú altre, home o dona, venia contra aquesta carta de donació per trencar-la, que no pugui reclamar-ho sinó que satisfaci, o satisfem, el triple de totes les coses abans esmentades junt amb totes les millores, i que d’ara endavant aquesta donació resti en ferm i per tots els temps.

Aquesta carta de donació ha estat feta el dia vuitè de les calendes de gener, l’any vintè del regnat del rei Felip.

Signatura de Ramon Berenguer. Signatura de Berenguer, el meu germà. Nosaltres, que hem manat d’escriure aquesta carta de donació i hem demanat als testimonis que la signessin.

Signatura d’Arnau Mir. Signatura de Guerau Alemany. Signatura de Guillem Bernat. Signatura de Mir Erumir. Signatura de Martí.

Ramon, levita, que ho ha escrit el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

Segons indica J.M. Font i Rius, el castell que feu bastir Ponç (I) Hug de Cervera s’alçava a la part més alta de l’actual població, en el lloc anomenat avui dia el Capuig, tot donant origen al nucli superior de la població.

A la mort de Ponç (I) Hug de Cervera, vers el 1130, el succeïren en el domini de l’Espluga els seus dos fills, anomenats Ponç (II) de Cervera, vescomte de Bas, casat amb Almodis, germana del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i Ramon de Cervera, maridat amb Ponceta; tots dos participaren activament en la conquesta del territori de les Muntanyes de Prades i eren presents al setge de Siurana. Ambdós germans es repartiren la jurisdicció territorial de la vila de l’Espluga de Francolí, de manera que Ponç (II) de Cervera esdevingué senyor de l’Espluga Sobirana, mentre que Ramon de Cervera fou senyor de l’Espluga Jussana.

A partir d’aquest moment, doncs, es conformaren dos nuclis poblacionals dins l’Espluga de Francolí, i alhora ambdós germans iniciaren una eficaç política repobladora basada en establiments atorgats a particulars dins el terme castral de la fortalesa de la vila. Aquests establiments són ben testimoniats en la nombrosa documentació local conservada, i daten, sobretot, de la segona meitat del segle XII. Per citar-ne alguns, consignem el que l’any 1150 van fer Ponç (II) de Cervera i la seva muller Almodis en favor dels esposos Albert i Saurina, consistent en la cessió d’una peça de terra situada al lloc de Pruners, dins el terme del castro de Espluga de Franculi; una altra escriptura feta pels mateixos esposos l’any següent, el 1151, fou atorgada en favor de Guerau Segura, al qual feren establiment d’una quadra al lloc dit riu de Milans, que també era situat en la demarcació del chastrum de Espluga. Així mateix, la documentació recull una escriptura datada entre els anys 1153 i 1154 per la qual ambdós germans, Ponç (II) i Ramon de Cervera concediren a Arnau Moltó la facultat d’edificar els molins que vulgués al terme de l’Espluga; per a construir-los, li atorgaren permís per a extreure la fusta dels boscos situats infra terminum castri Spelunce Franculini.

Comanadors hospitalers de l’Espluga de Francolí

Llista de comanadors hospitalers de l’Espluga de Francolí, segons Miret I Sans, J.: Les cases de templers y hospitalers en Catalunya (Barcelona 1910, pàgs. 525-526).

Bernat Vives 1255-1270
Pere de Belltall 1274
Guillem Canicer 1280
Berenguer de Cervià 1295
Pere de Fonollet 1283
Arnau de Queralt 1284-1290
Ramon d’Empúries 1297-1300
Ramon de Soler 1303
R. de Cervelló 1316
Arnau d’Alòs 1322
Joan Desgarrigues 1428
Berenguer de Fontcoberta 1439-1442
Guillem de Peguer 1475-1501
Miquel d’Omedes 1562
Rafael de Cotoner 1660
Francesc d’Espuny 1666-1674
Josep de Riquer 1677-1679
Galceran de Vilallonga 1684
Arnau Moix 1696
Anton de Magarola 1785
Pau Rossell 1761
Felip de Rocabruna i Taberner 1798

L’Espluga Sobirana

Ponç (II) de Cervera, senyor de l’Espluga Sobirana, finà l’any 1155 i els hereus dels béns i els drets que tenia foren la seva filla Gaia de Cervera i el seu marit Ramon de Torroja, que encara augmentaren llur jurisdicció el 1183 amb la renúncia de Ponç (III) de Cervera, vescomte de Bas, germà de Gaia, dels drets que li pertocaven a l’Espluga per herència paterna.

Cal dir que ambdues branques dels Cervera, tant els de l’Espluga Sobirana com els de la Jussana, s’uniren per tal d’atorgar, amb data de 20 de novembre de 1171, una interessant carta de franqueses a les persones que volguessin anar a habitar la vila, fos quina fos la seva professió, però en especial es feia una crida a tota classe de menestrals i artesans com ara fusters, pellicers, drapers, negociants, etc., per tal de donar un impuls econòmic a la població.

La jurisdicció de l’Espluga Sobirana continuà en mans dels Torroja, ja que l’hereu d’aquest domini fou el fill de Ramon de Torroja i Gaia de Cervera, dit Hug de Torroja, que pel seu testament atorgat l’any 1218 llegà tots els drets jurisdiccionals que tenia a la vila a la seva germana Eldiarda de Torroja, esposa de Ramon de Palau. Els mateixos drets foren donats per aquest darrer matrimoni a llur fill Simó de Palau quan s’esposà el 1231 amb Gueraua d’Anglesola. Simó de Palau, mort l’any 1247, ordenà en el seu testament que els seus drets i possessions a l’Espluga Sobirana passessin a l’orde del Temple; aquest manament el va fer efectiu la seva vídua, Gueraua d’Anglesola, a la qual els templers, en correspondència, li cediren una pensió l’any 1255 quan definitivament prengueren possessió del lloc i hi establiren una sots-comanda.

A la darreria del segle XIII, a l’Espluga Sobirana hi havia un comanador templer i un batlle subjectes al convent de Barberà, ja que els templers no tingueren cap casa religiosa pròpia a l’Espluga. Les seculars baralles que els espluguins mantenien amb el monestir de Poblet s’apaivagaren quan l’Espluga Sobirana entrà dins l’òrbita dels templers, i és per això que sempre mostraren una bona disposició per esdevenir els seus vassalls.

La intromissió del cenobi pobletà en els béns i els drets de l’Espluga —en especial sobre els drets derivats de l’ús de l’aigua dels molins— comportà l’any 1269 enfrontaments entre el monestir esmentat i la comanda templera de Barberà. D’altra banda, tambés’hagueren d’enfrontar els templers de Barberà a l’Espluga Sobirana amb Huguet de Cervelló, que era feudatari del castell en el moment en què ells en prengueren possessió, car considerà vulnerats els seus drets. Davant de tantes dificultats, l’any 1271, el mestre provincial del Temple decidí vendre l’Espluga Sobirana al monestir de Poblet. En el darrer moment, el pacte de venda fou anul·lat a causa del compromís que l’orde templera tenia amb els espluguins de no alienar el lloc; així doncs, l’Espluga Sobirana restà senyorejada pels templers fins a l’extinció de l’orde l’any 1317.

L’Espluga Jussana

El castell de l’Espluga Jussana segons una litografia del segle XIX d’l. Salcedo.

A. Carreras

Com ja s’ha esmentat, Ramon de Cervera i la seva esposa Ponceta foren els senyors de l’Espluga Jussana (o Sotirana, segons la documentació), els quals deixaren els drets que tenien en aquest nucli de la vila a llur fill, dit Guillem de Guardiolada; aquest heretatge resta palès en el testament de Ramon de Cervera, atorgat el 19 d’actubre de 1172, en el qual s’explicita que deixava al seu fill Guillem, entre d’altres castells com els de Conesa i Segura, …ipsum castrum de Espulga Sutirana, i al seu fill Pere tots els drets que tenia a Espulga Subirana.

Guillem de Guardiolada era casat amb Marquesa de Cervera, els quals tingueren només dues filles, Mateua i Gueraua. Guillem, en el seu testament atorgat l’any 1234, instituí hereva universal dels seus drets de l’Espluga Jussana la seva filla Mateua, esposa de Galceran de Pinós, la qual finà poc abans del 1251. En morir aquesta, els seus drets passaren a la seva germana Gueraua, que era religiosa de la comanda hospitalera d’Alguaire, on també havia ingressat la seva mare Marquesa. Ambdues hagueren de lluitar contra les pretensions de Galceran de Pinós, el qual reclamava per a ell els drets i els béns de la seva difunta esposa a l’Espluga Jussana i també contra les de Guillem d’Aguiló, nebot de Guillem de Guardiolada, el qual presentà uns suposats drets a la mateixa herència; Marquesa i Gueraua, havent guanyat els plets interposats contra ambdós per dues sentències reials fallades al desembre de l’any 1251 i l’octubre del 1252, es convertiren en les detentores del domini jurisdiccional de l’Espluga Jussana.

L’any 1261, Marquesa, per a remei de la seva ànima i de la del seu difunt espòs, donà a l’orde de l’Hospital tots els drets que rebia a l’Espluga Jussana i a Belltall, per raó de la successió de la seva filla Mateua, i manà que els habitants d’aquests llocs fessin homenatge als hospitalers; en canvi d’això, el comanador de l’orde li prometia una pensió anyal vitalícia a càrrec de la comanda de Lleida. Dins el mateix any, Gueraua cedí a l’orde tots els drets que li eren propis sobre els castells i llocs de l’Espluga Jussana i la Sobirana, la Guàrdia, Belltall, Passanant, Conesa, Segura i Rocallaura, drets que li havien pervingut de la seva germana i del seu pare. Cinc anys més tard, el 1266, Marquesa feu encara una nova donació, aquesta vegada dels drets que li pertanyien en els castells i llocs de Cabestany, Glorieta, Passanant, la Guàrdia, la Sala i Segura. La consolidació total de l’herència arribà, finalment, el 1268 amb un conveni establert entre l’orde de l’Hospital i Galceran de Pinós, vidu de Mateua, segons el qual Galceran renunciava a qualsevol futura reclamació sobre els drets de la família de la seva difunta esposa, en canvi de rebre i acceptar els diners que una sentència reial li havia concedit sobre l’herència.

Així doncs, des de la segona meitat del segle XIII, el nucli de l’Espluga Sobirana estigué en mans dels templers i el de l’Espluga Jussana en les de l’orde de l’Hospital. Aquesta situació es modificà substancialment el 1317 amb la supressió de l’orde del Temple, ja que els béns que tenia aquest orde passaren als hospitalers, i els dos nuclis de l’Espluga s’unificaren. Cal dir, segons indica J. Fuguet, que l’orde de l’Hospital va tenir un convent propi a l’Espluga Jussana des que la senyorejà i un cop extingida l’orde del Temple, els hospitalers passaren a ocupar el castell de l’Espluga Sobirana.

Malgrat aquesta unió jurisdiccional, ambdós nuclis tingueren una evolució i un desenvolupament econòmic diferent, i cal dir que l’Espluga Jussana prosperà més ràpidament que la Sobirana al llarg del segle XV.

Finalment, cal fer menció d’un problema que sembla que encara no s’ha resolt ni consensuat pels historiadors dedicats a l’estudi d’aquesta vila en època medieval; es tracta de si l’Espluga de Francolí, dividida com ja s’ha dit en dos nuclis diferenciats jurisdiccionalment, cadascun dels quals amb el seu propi senyor, tingué un o dos castells. A. Altisent especula que l’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana tingueren cadascuna el seu propi castell, mentre que J. Fuguet opina que només n’hi havia un, compartit pels dos senyors amb els respectius castlans. Tanmateix, és molt probable, segons s’extreu de la documentació local, que cadascun dels nuclis poblacionals disposés del seu propi castell, car com ja s’ha esmentat, el testament de Ramon de Cervera datat el 1172 indica que deixa al seu fill Guillem, …ipsum castrum de Espulga Sutirana, és a dir, el castell de l’Espluga Jussana, del qual en resten encara vestigis arquitectònics. El castell de l’Espluga Sobirana, que era situat al Capuig, és probablement el que la documentació menciona com a castro de Spelunca (1159), castro Spelunche de Francolino (1175), o de qualsevol altra manera similar. Així doncs, el que s’esmenta simplement com a “castell de l’Espluga” correspondria al de l’Espluga Sobirana, mentre que el de la Jussana es mencionaria en la documentació amb l’afegitó del mot “Sutirana” (Jussana), per distingir-lo del de la fortalesa del Capuig, de la qual no ha pervingut cap resta vistent. El que també és evident a través de la documentació i del que coneixem de la història d’aquesta vila en època medieval és que el primer que existí fou el castell del Capuig, construït per Ponç (I) Hug de Cervera, que es convertí més tard, quan la població es dividí en dos nuclis, en la fortalesa de l’Espluga Sobirana; el castell de l’Espluga Jussana es bastí posteriorment, arran de l’esmentada divisió jurisdiccional. (MLIR-JFS-POP)

Nucli urbà

Pany de muralla, que havia format part del perímetre del castell de l’Espluga Jussana.

ECSA - M. Catalán

La vila de l’Espluga de Francolí s’estenia a la banda meridional i oriental del turó del Capuig; a la part més alta del puig, potser cap a la banda oriental, s’edificà un castell. Aquesta vila, en època medieval, tenia una longitud, d’est a oest, d’uns 400 m i una amplada de poc més de 100 m. Els carrers principals eren llargs i paral·lels entre ells, situats al vessant, sota la fortificació. Alguns carrers transversals, costeruts, que podien fer ziga-zagues, permetien de comunicar aquests carrers més llargs entre ells o d’anar cap al castell. A la part més baixa de la zona urbanitzada hi havia l’església de Sant Miquel i, més enllà, el cementiri. Durant l’edat mitjana també es construí una muralla, tot al voltant de la zona edificada. En aquesta muralla s’obrien diversos portals.

Un dels aspectes més originals d’aquesta població fou la divisió que patí al segle XII en dues parts: l’Espluga Jussana i l’Espluga Sobirana. A la segona meitat d’aquest segle XII, com ja s’ha esmentat, una era de Ramon de Cervera i l’altra era de Ponç (II) de Cervera; més endavant, una fou dels hospitalers i l’altra dels templers. Poc o molt, aquesta divisió repercutí en l’organització urbanística de la població, tot i que cal dir que només hi havia una sola església, situada al capdavall de l’Espluga Jussana, prop del límit de la Sobirana. Es dubta, en canvi, si hi hagué un o dos castells, tot i que com ja s’explica en la història, sembla evident que n’hi hagueren dos: un situat a la part més alta de l’Espluga Jussana, i l’altre a l’Espluga Sobirana, situada al cim del Capuig.

La vila medieval començava a l’est del turó, sota el castéll de l’Espluga Sobirana. En aquest sector hauríem trobat el carrer de la Font (o carrer de l’Aigua, com s’anomena a la darreria de l’edat mitjana), per on sembla que passava una sequieta (Bolòs-Claramunt, 1991, pàg. 106). Al final d’aquest carrer, on hi havia una placeta i un portal (Portal d’en Salvat o de Montblanc), començava el Carrer Major, que seguia paral·lel a la muralla de la població i arribava fins a la Plaça de la Vila, on hi havia un altre portal o portella. Darrere el mur, almenys als darrers segles medievals, sembla que hi havia un vall. Aquí començava l’anomenat al final de l’edat mitjana carrer de l’Hospital, que també seguia paral·lel al mur de la vila i el carrer de l’Església. Prop seu hi havia la plaça que a la darreria de l’edat mitjana duia el nom de plaça del Pou d’en Maler, i el cementiri de la vila. En aquest sector meridional de la població hi havia també, segons documents del segle XVI, el portal anomenat de n’Anguera i el portal d’en Reiner (o de Poblet) (Bolòs-Claramunt, 1991, pàgs. 50, 140 i 146). Per damunt del Carrer Major potser hi havia un carrer, ara anomenat dels Ametllers (al segle XVI es deia del Pati de l’Ametller), sota la muralla del castell de l’Espluga Jussana; en aquest indret, almenys als darrers segles medievals, hi havia sobretot corrals. Des del Carrer Major o des del carrer de l’Hospital sortien diversos carrers (carrerons o camins) que permetien de pujar al castell de l’Espluga Jussana.

És sobre aquest carrer dels Ametllers on actualment veiem algunes de les poques restes que s’han conservat del castell de l’Espluga Jussana. A la banda meridional, davant del carrer de Jaume I hi ha, al llarg d’uns 9 m, unes 4 filades de carreus força grossos, escairats. De fet, és només un petit record d’un castell que devia ésser molt gran. A la banda oposada, al nord, sobre la Font Baixa, hi ha restes d’un pany de muralla i de diverses bestorres, fetes ja en un moment tardà, que cloïen el perímetre castral.

Aquests carrers que hem descrit fins ara corresponen a l’Espluga Jussana. A part aquests carrers longitudinals també n’hi havia alguns de transversals, en un dels quals hi havia el forn de la vila, que, tot i documentat als darrers segles medievals, potser ja devia existir en aquesta població des del moment de la seva fundació.

Els principals carrers de la vila sobirana són el de les Parres, el de Sant Miquel, el del Capuig i el dels Templers; segurament algun d’aquests carrers correspon a l’antic carrer dels Ollers o dels Jueus, documentat al segle XVI (Bolòs-Claramunt, 1991, pàg. 49). Al cim d’aquesta Espluga Sobirana (que era situat al Capuig) hi havia també un castell, tot i que al final de l’edat mitjana sembla que al Capuig només quedava l’era del castell. Sembla que a l’extrem occidental d’aquesta vila sobirana hi havia, on hi ha ara els carrers de la Muralla i del Portal, el portal del Temple.

Abans d’acabar, convé assenyalar la importància que tenia l’aigua a la vila de l’Espluga de Francolí (i, certament, en moltes altres poblacions). Hi havia diverses fonts (la Baixa, la del Castell i la Major, aquesta darrera ja una mica lluny del centre de la vila) i una petita sèquia que entrava per la banda septentrional.

La vila de l’Espluga té un urbanisme molt característic de les poblacions de vessant de turó. La població s’organitza en un carrer o diversos carrers que segueixen les corbes de nivell del puig. El castell (en aquest cas el que hi havia a la vila sobirana) sol ésser edificat al cim del turó, i l’església al costat del carrer principal. De poblacions amb aquestes mateixes característiques en podríem trobar d’altres, com Ascó o Flix (Ribera d’Ebre) o, fins i tot, com la ciutat de Lleida (Segrià) o com la més propera vila de Barberà de la Conca. (JBM)

Bibliografia

  • Miret, 1910, pàgs. 299-300
  • Palau, 1932, pàgs. 112-138
  • Altisent, 1966a, vol. III, pàgs. 131-214
  • Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 141, pàgs. 202-203 i vol. I(II), pàgs. 751-753
  • Els castells Catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 226-236
  • Forey, 1973, pàgs. 197-198
  • Sans i Travé, 1977, pàgs. 9-58; 1980b, pàgs. 59-100 i 1984, pàgs. 193-220
  • Fuguet, 1989a
  • Bolòs-Claramunt, 1991, núm. 7, pàgs. 49-50, 106, 140 i 146
  • Altisent, 1993, vol. I, doc. 24, pàg. 41; doc. 124, pàgs. 116-117; doc. 132, pàg. 121; doc. 135, pàgs. 123-124; doc. 153, pàgs. 137-138; doc. 156, pàgs. 139-140; doc. 209, pàg. 175; doc. 306, pàgs. 236-238; doc. 358, pàgs. 272-273; doc. 373, pàg. 283; doc. 415, pàg. 313; doc. 425, pàg. 319; doc. 427, pàg. 321; doc. 441, pàgs. 330-331; doc. 472, pàgs. 353-354 i doc. 546, pàgs. 402-403.