Resultats de la cerca

El lloc de Pessonada és documenta des del 1023 i el seu terme “ termino de Peçonada ” és citat els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells d’Orcau i de Basturs, que el comte Ramon V vengué a Arnau Mir de Tost i donà a la seva futura muller, la comtessa Valença L’any 1163 trobem en un mateix document la signatura de Pere Mir de Pessonada i de Bernat d’Aramunt, possiblement castlans dels castells respectius pels comtes de Pallars Juntament amb Vilanova, Pessonada consta en el fogatjament general del 1381 amb onze focs com un domini de Ramon de Pallars L’any…

Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar…

De l’església, romànica segona meitat del segle XI, resta una bona part del campanar quadrangular, de tres plantes i de la façana, i un porxo, del segle XII El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell 992-1018 Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa…

Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…

Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la línia dels comtes d’Hervías ,…

Pertangué —com a senyoria— a la família franca dels Autremencourt, fins que el 1311 fou pres a Thomas d’Autremencourt, mariscal d’Acaia, pels catalans comandats per Roger Desllor, que el senyorejà i sembla que el tingué fins que fou adquirit per Alfons Frederic d’Aragó Des d’aleshores fou un comtat, en el qual el succeïren els seus fills Pere Frederic d’Aragó, que navegà com a corsari i lluità contra els venecians, i Jaume Frederic d’Aragó Aquest fou pare de Lluís Frederic d’Aragó, la filla del qual, Maria Frederic d’Aragó, fou la darrera comtessa, car el castell caigué en poder…

Filla d’un intèrpret de carilló, estudià cant amb C van Rennes i C van Zanten i debutà el 1921 amb un concert a la ciutat holandesa d’Assendelft El 1925 cantà al Concertgebouw d’Amsterdam Centrà la seva carrera exclusivament en el concert oratori, lied i es convertí en una intèrpret de referència de compositors com JS Bach, L van Beethoven i G Mahler Actuà amb èxit en sales de concerts de França, Holanda, Bèlgica i Anglaterra, tot i desenvolupar la seva activitat d’una manera gairebé exclusiva als Països Baixos El 1939 intervingué, a Schwetzingen, en el que fou el seu únic paper operístic la…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca…

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el…