Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat
Nocturn 29
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 90 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lluís Maria Riera MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Lucía Bosé Lucía, Màrius Cabré Mario, Ramon Julià, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Ponç, Luis Ciges, Jordi Prats, Willy Van Rooy ESTRENA Madrid, 01071969, Barcelona, 08091969 Sinopsi Vint-i-nou anys de nocturnitat franquista són el rerefons i, al capdavall, el tema…
pèndol

Pèndol
© Fototeca.cat
Física
Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat.
Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa,…
ainu
Etnologia
Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos
extensòmetre
Tecnologia
Aparell emprat per a mesurar els moviments d’extensió que realitzen determinats punts d’una estructura metàl·lica (carrosseria o bastidor d’un vehicle, estructura metàl·lica d’un edifici, etc) sotmesa a un determinat estat de càrregues.
Consta d’una sèrie de trossos d’una cinta adhesiva especial banda extensomètrica en el cos de la qual hom ha integrat, tot al llarg i fent nombroses ziga-zagues, un fil per on hom fa circular corrent continu de baixa intensitat En estirar-se una zona de l’estructura on hi ha una banda adherida, s’estiren també els fils, i, en reduir-se llur secció, augmenta llur resistència al pas del corrent mesurant la reducció de la intensitat, hom pot inferir la magnitud de l’extensió d’aquella zona
André Leroi-Gourhan
Etnologia
Prehistòria
Etnòleg i prehistoriador francès.
Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres
Manuel Valdés
Pintura
Pintor.
Membre fundador de l’Estampa Popular Valenciana 1964-67, seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera 1964 L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas Amb Rafael Solbes formà l' Equip Crònica Des de la mort de Solbes 1981 treballa sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic Algunes d’elles són projectades tridimensionalment
Josep Munteis i Bracons
Literatura catalana
Poeta.
Fou regidor per Acció Catalana Publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, correlat de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical
pana
Indústria tèxtil
Vellut o pelfa amb pèl d’alçada mitjana, especialment vellut per trama fet amb cotó, anomenat també vellut de cotó
.
És un teixit format per un ordit i una trama que lliguen tafetà, reps o sarja, i per una segona trama que fa llargues bastes sobre els fils d’ordit Fora del teler, les bastes són tallades, i els caps de fil tallats són raspallats per aixecar-los i desfibrar-los Segons l’acabat i com es tallen aquests fils, hi ha diverses menes de pana bordonada, llavorada, llisa, granet, etc La pana té moltes aplicacions i a causa de la seva gran resistència al desgast és molt emprada com a roba de treball pagesos, mestres de cases, excursionistes, etc
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina