Resultats de la cerca

Assolí una gran anomenada popular practicant la guarició de la litiasi vesical mal de pedra Introduí una tècnica d’extracció lateral dels càlculs dita operació frére Jacques

Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles fou expulsat del país 1714 i treballà a Perpinyà, a Roma i d’altres ciutats italianes Retornà a Catalunya l’any 1723 De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari , fins avui no retrobat també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica , igualment desconeguda És interessant l’ Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae , enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que estaven a l’abast a Escornalbou

Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels aqüeductes que…

Vida i obra Franciscà observant, comissari de la Santa Casa de Jerusalem 1614 i predicador apostòlic Predicà en català durant més de quaranta anys per les places i els carrers de València a un públic popular els seus sermons eren acomodats a la llengua dialectal, amb molts castellanismes i notes còmiques S’han perdut els manuscrits que contenien prèdiques seves Partidari de Felip IV, participà en la guerra dels Segadors, sobre la qual escriví composicions en vers La guerra de Catalunya , Carta als miquelets És autor també de goigs i d’una Història del Sant Sepulcre en vers Bibliografia…

Fou elegit per l’assemblea qurultai d’emirs mongols amb la condició que respectés la yasa mongola i que no els fos imposat l’islam, del qual ell era practicant Durant el seu govern anà imposant-se el poder dels prínceps de Moscou, amb un dels quals, Ivan I Danilovitx, casà una germana Fracassà en el seu intent d’expansió al Caucas i al Khorāsān 1318 Protegí el cristianisme ambaixada del franciscà Marigrolli, enviat de Benet XII, 1339, bé que la xara guanyà terreny a poc a poc a la zona de la seva sobirania En morir s’emparà del poder Ǧānī Bek, el qual cal considerar com el darrer…

Primogènit de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Des del 1285, després d’haver estat capturat durant la incursió de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà, estigué empresonat a Torroella de Montgrí i a Barcelona, fins que en fugí La seva amistat amb Lluís de Nàpols, bisbe de Tolosa, iniciada a Perpinyà el 1295, li desvetllà una poderosa vocació religiosa, que l’induí a renunciar la successió —fet que comportà que el seu germà Sanç esdevingués rei— i a l’acord matrimonial amb Caterina I de Courtenay , emperadriu titular de Bizanci Estudià a París Prengué l’hàbit franciscà el 1299 al…

Influït primer per Rossellino i Benedetto da Maiano, es decantà després cap a l’obra de Sansovino Aquesta influència és palesa en l’important sepulcre del virrei de Sicília i de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens Aquesta obra, encomanada el 1524, fou obrada a Nàpols i installada el 1531 al convent franciscà de Bellpuig el 1842 fou traslladada a l’església parroquial, i constitueix la principal obra escultòrica del Renaixement italià a Catalunya L’autor seguí, també, influències manieristes — Montorsoli, Ammanati — i es diu que sobretot de Bartolomé Ordóñez, actiu a Nàpols Les…

Besnet de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure Professà al convent franciscà de Saragossa i ocupà càrrecs importants dins l’orde Tenia fama d’orador i de teòleg Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó Bisbe de Tarassona 1344-47, a instàncies del papa Climent VI, i arquebisbe de Tarragona 1346-57, celebrà quatre concilis provincials 1349-51, 1354 i 1357, dels quals restà una relació global escrita Hi donà normes sobre la datació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de…

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament vallfogonesca…

Frare franciscà, el 1682 fou nomenat mestre de capella a l’església de Santa Maria a Spello Més tard ocupà la mateixa plaça a la basílica de Santi Dodici Apostoli, a Roma 1690, i a I Frari de Venècia 1697 Exercí aquest càrrec per darrera vegada a San Francesco de Milà 1715-19 Compongué només música religiosa motets, salms, himnes i oratoris Dedicà els seus Motetti di concerto 1690 al cardenal Pietro Ottoboni, i escriví una cantata i dos oratoris per al príncep Ferran de Mèdici Urio és conegut principalment pel seu Te Deum , que GF Händel utilitzà per a quatre de les seves obres Dettingen Te…