Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
convinença
Història del dret
Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement o sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels
Andreu Avel·lí
Cristianisme
Religiós teatí.
Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre
Iacopo da Varazze
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics
Octavi I de Parma
Història
Segon duc de Parma i Piacenza.
Fill del duc Pere Lluís Farnese, que fou assassinat 1547 pels partidaris de Ferran Gonzaga, virrei de Llombardia, que prengué el ducat per a l’emperador Carles V La ciutat de Parma, però, fou ocupada pel papat 1549, que la tornà a Octavi 1550 Més tard, aquest obtingué el territori parmesà de l’emperador Fou casat amb Margarida d’Àustria, duquessa de Penna i Città Ducale Inclinat vers Felip II de Castella, el 1558 n'assolí el retorn de Piacenza
Alessandro Magnasco
Pintura
Pintor italià.
Treballà a la Llombardia, la Toscana i l’Emília, i tornà a Gènova el 1735 La seva obra presenta escenes de gènere que esdevenen gairebé fantàstiques, amb la inclusió de contorts personatges de mida petita executats amb una pinzellada breu, nerviosa i brillant, com músics, gitanos i, especialment, monjos així, les quatre escenes de convent pintades entre el 1711 i el 1735 per al Comte Colloredo, avui a l’abadia de Seitenstetten Àustria, o El refectori dels frares Museo Municipale, Bassano
Anselm de Lucca
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Bisbe de Lucca des del 1071, es retirà per entrar al monestir de Poliro ne La insistència de Gregori VII, embrancat en la lluita de les investidures, el portà novament a la seva seu, des d’on intervingué activament amb la redacció d’una Collectio canonum i un Liber contra Guibertum et sequaces eius , dirigit contra l’antipapa nomenat per Enric IV Gregori VII l’envià com a legat reformador a la Llombardia La seva festa se celebra el 18 de març
Il Pordenone
Pintura
Nom amb què és conegut Giovanni Antonio de Sacchis, pintor italià.
Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto
Josep Ramon Dempere Roda
Ciclisme
Àrbitre internacional de ciclisme.
Fou membre dels clubs ciclistes de Tarragona i Alcanar, on competí fins el 1982 El 1983 inicià la seva carrera d’arbitratge, i arribà al grau d’àrbitre internacional UCI Arbitrà diverses edicions de la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i el País Basc, la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc En l’àmbit internacional arbitrà competicions com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Giro de Llombardia o el Campionat del Món 2002 Des del 2005 és formador d’àrbitres de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme
Vittoriano Viganò
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric italià.
Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia…
Estadi Atlètic Municipal d’Igualada
Atletisme
Estadi d’atletisme d’Igualada.
És una installació de vuit carrers de material sintètic, construïda i homologada l’any 1998, que substituí l’antiga pista de cendra de la ciutat, que datava del 1970 La inauguració se celebrà amb un partit Catalunya-Llombardia Dona servei bàsicament al Club Atlètic Igualada, que hi celebra una gran quantitat d’activitats, com la Mitja Marató de l’Anoia, els 10 Quilòmetres Ciutat d’Igualada, el duatló i les 12 Hores de Resistència L’any 2002 acollí els Campionats de Catalunya absoluts d’atletisme També disposa d’un camp de gespa natural i de dues sales de gimnàstica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina