Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Carme, d’11,69 km 2 , és situat al S d’Igualada, ja al límit amb l’Alt Penedès a la vall mitjana dela riera de Carme o de Miralles Limita amb els termes dela Torre deClaramunt S i E, laPobladeClaramunt NE, Vilanova del Camí N, Orpí W i el penedesenc de Mediona S Comprèn el poble de Carme, cap de municipi, el veïnat o barri…

Des d’Alzira s’estén per la serra de la Murta que inclou la vall de la Murta o de Miralles, parallela a l’eix de la serra, la serra del Cavall Bernat 584 m alt, la Mola cim culminant, amb 625 m alt, els cims dels Germanells 599 m alt, i la muntanya de les Creus 539 m alt, fins a Tavernes de la Valldigna Cap a la Ribera Alta, la vall de la Casella la separa de la serra de les Agulles, alineació parallela, juntament amb la qual constitueix un dels relleus més notables propers a la costa valenciana i un dels darrers contraforts clarament pertanyents al Sistema Ibèric Cap a la Ribera Baixa, el…

Cal cercar les causes del suport popular que trobà aquesta revolta en la mala situació econòmica provocada per la migrada collita del 1821 i l’esperada del 1822, els errors de la política impositiva del govern liberal i la campanya contra les noves institucions portada a terme, sobretot, pel clericat, així com la possibilitat d’obtenir amb la soldada una manera de guanyar-se la vida La revolta havia estat organitzada per la Junta Reialista establerta a Tolosa, per mitjà de Domènec de Caralt, el qual es posà en contacte amb els nuclis absolutistes de l’interior i amb alguns caps de partida…

Situació Planta general del conjunt, amb els diferents recintes i la situació de l’església de Sant Vicenç J Bolòs Torre situada en una petita elevació, a l’extrem oriental del pla de Valldeperes, al sud de la serra de Queralt Mapa 34-16 418 Situació 31TCF706951 Si se segueix la carretera que va de la Llacuna o de Miralles cap a Santa Coloma de Queralt, s’ha d’agafar la carretera en direcció a Sant Magí de Brufaganya i Pontils Havent fet 1 km des del trencall, a mà esquerra es veu la torre, actualment una casa de pagès Torre Es tracta d’una torre de planta lleugerament…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arc Interprod Ricardo Albarrán, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron FOTOGRAFIA Hans Burmann Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Jordi Doncos SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Patxi Andión Pedro, Antonio Banderas Andrés, Carme Elias Julia, Héctor Alterio Luis, Joan Miralles Diego, Josep Minguell germà de Diego, Mercè Camins l’esposa d’Andrés, Rosa Novell filla de don Ramón, Carles Lucena pare de Diego, Marta Molins Tina, Muntsa Alcañiz l’esposa de Pedro, Rafael Anglada…

Dedicat a la venda de marcs, material artístic i gravats, esdevingué sala d’exposicions el 1877, sota l’impuls del fill del fundador, Joan Baptista Parés i Carbonell El 1884 hi fou inaugurada la sala gran Esdevingué la principal galeria d’art de Barcelona i hi exposaren els grans artistes anecdotistes els Masriera, R Ribera, Miralles i els realistes Martí i Alsina, Vayreda, Simó Gómez S’hi manifestaren els modernistes Casas, Rusiñol i els postmodernistes Nonell, Mir, Pidelaserra, que hi causaren escàndol Entrat ja el segle XX inicià una lenta decadència en profit de galeries com…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel matrimoni de…

Realitzà estudis eclesiàstics al Seminari menor d’Eivissa llatí i humanitats i als Seminaris majors de València filosofia escolàstica, història i literatura i de Salamanca teologia dogmàtica i moral, llengües clàssiques Ordenat de prevere, fou assignat al servei de la parròquia de Sant Carles de Peralta 1951 El 1953 fou nomenat canonge arxiver de la càtedra d’Eivissa pel Ministeri de Justícia, a proposta del bisbe Antoni Cardona i Riera, substituint Isidor Macabich i Llobet Les seves obres més destacades són La conquesta Catalana de 1235 1976, Els Llibres d’Entreveniments 1981, Santa Eulàlia…

Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la…