Resultats de la cerca
Es mostren 7273 resultats
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava a càrrec de…
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
entrada
Música
Desfilada o dansa inicial de personatges en els espectacles musicals de l’edat mitjana.
alfarda
Indumentària
Mena de toca de tela rica usada per les dones a l’edat mitjana.
Sovint tenia tires i orles decoratives es distingia especialment la de moda castellana
membrana timpànica
Anatomia
Membrana prima, fibrosa i transparent que separa l’orella mitjana de l’externa (timpà).
lleny
Transports
Embarcació petita, semblant a la galiota, pròpia de la Mediterrània durant l’edat mitjana.
Era mogut amb vela o amb rems, i els més grossos tenien una sola coberta
metopi
Anatomia animal
Punt antropomètric situat en la línia mitjana del front, entre les dues eminències frontals.
mesocarpi
Botànica
Part mitjana del pericarpi, compresa entre l’epicarpi i l’endocarpi; sovint és carnosa.
medievalística
Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, art, etc, de l’edat mitjana.
comtat de Tolosa
Ciutat
Districte territorial d’Occitània durant l’edat mitjana, centrat per la ciutat de Tolosa.
Primera dinastia dels comtes de Tolosa dita de sant Guillem Després de la derrota goda de Vouillé 507, la ciutat de Tolosa caigué en mans dels francs i el 630 el rei Dagobert I la feu centre d’una marca o ducat d’Aquitània, concebut com a baluard contra els gascons La decadència dels reis merovingis comportà la progressiva independència dels ducs d’Aquitània, a la qual posà fi el rei Franc Pipí I el Breu l’any 768 Per als carolingis Tolosa fou des d’aleshores baluard de la lluita contra els sarraïns de les fronteres meridionals Per això, quan Carlemany creà el regne d’Aquitània, que encomanà…