Resultats de la cerca
Es mostren 2462 resultats
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones…
Santa Maria Savila (Castellar de la Ribera)
Art romànic
De l’antic temple, aixecat en un turonet, enfront de la vila de Perdiguers, no queda cap rastre Les primeres notícies històriques que hem trobat són del segle XIII El 13 de maig de 1 250 Bernat de Zouró en el seu testament deixa cinc sous a Santa Maria de Zavilla Segles més tard, el 1775, Josep Vila i Lavall, propietari de la vila de Perdiguers, obtingué del bisbe de Solsona Lasala permís per a traslladar el temple de lloc El trasllat tingué lloc el 13 de novembre de 1781, però encara de manera provisional, puix que el temple, bastit amb carreus de l’antiga església, no fou…
Sant Miquel de Rajadell
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella, del castell o d’un mas important L’església apareix esmentada el 1225 com a Sant Miquel de Rajadell El fet d’haver-hi una altra església amb la mateixa advocació en el terme fa pensar que es tracta de la mateixa que hi havia al lloc de Cirera, però el 1285 hem trobat deixes a cadascuna d’aquestes esglésies Per tant, ha de correspondre a dos temples diferents Per l’advocació de Sant Miquel, típicament castellera, pensem que devia trobar-se situada al castell de Rajadell, però en cap dels dos testaments…
Castell de Santa Fe del Penedès
Art romànic
El terme de Santa Fe va pertànyer des d’antic a la catedral de Barcelona El document més reculat trobat fins ara que es refereix a l’indret és el testament d’Arbert, datat el 1142, on s’esmenta el lloc de S Fidem al Penedès, el qual aquest concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Segons un document del 1195, la quadra de Santa Fe era a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada Al segle XIV s’esmenta el castell de Santa Fe El fogatge del 1370 consigna que el castell de Santa Fe, en el qual hi havia 22 focs, era de l’…
Sant Pere (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Riquilda, filla del comte Guifré Borrell i de Garsenda, en el seu testament del 962 llegà al monestir de Sant Pere de les Puelles el seu alou de Sant Boi de Llobregat, que fou confirmat al monestir per les testimonials del 992 Les monges hi devien erigir la capella, que apareix documentada a partir del 1004 sota l’advocació de sant Pere La capella, que donà nom al barri de Sant Pere, va ser enderrocada el 1837 quan, en ocasió de la primera guerra Carlina, s’emmurallà la vila Recentment 1984, al barri de Sant Pere, prop del lloc on hi havia la capella, s’han excavat una vintena de tombes…
Fragment de sarcòfag amb pans i peixos de Tarragona
Aquest fragment fou trobat a la necròpoli paleocristiana l’any 1927, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P431 És de pedra calcària local “llisós” i fa 0,7 × 0,39 m Es tracta d’un fragment similar a la peça descrita anteriorment, però amb restes d’inscripció a la cartella central R/RV El motiu circular que hi ha entre els peixos s’ha interpretat com un crismó, cosa que fa plantejar el seu caràcter cristià i una datació a la primera meitat del segle IV Bibliografia Serra i Vilaró, 1928, làm LVI-I, pàg 93 Bovini, 1954, pàgs 212-213…
Suècia 2012
Estat
Durant el 2011, les autoritats del país podien estar satisfetes d'haver recuperat la confiança en el model amb una taxa de creixement del 4% del PIB, un deute públic del 38,4% del PIB i un pressupost amb superàvit Però l'economia del país depèn massa de les exportacions i el context global negatiu no podia portar perspectives positives per al 2012 malgrat tot, la posició del Govern suec a les institucions europees va ser intransigent envers la mutualització del deute bancari de la resta de països membres En política interna, el primer ministre Fredrik Reinfeldt va declarar al febrer que…
Pinyes

Mirador del Cretaci
© Arxiu de Consorci Paleontologia i Entorn de Coll de Nargó
Masia
Masia del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Sobre la masia de Pinyes hi ha restes d’un antic castell i als voltants de la masia s’han trobat les restes de les ermites de Sant Just i Sant Vicenç, d'època romànica Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa…
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…
Sants Màrtirs Just i Pastor

Església dels Sants Màrtirs Just i Pastor, a Barcelona
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina