Resultats de la cerca

Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil…

Fill d’un quàquer canadenc emigrat a Gran Bretanya, estudià a la Universitat de Haverford de Pennsilvània Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el servei d’ambulàncies en el camp de batalla, per la qual cosa fou condecorat a França, Itàlia i Gran Bretanya Participà en la creació de la Societat de Nacions 1919 de la qual fou el principal collaborador d’Eric Drummond, primer secretari de l’organització Des de la Societat de Nacions, exercí una intensa campanya a favor del desarmament total i la cooperació internacional que li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1959 Fou professor de dret…

De família benestant, estudià enginyeria industrial i milità en el grup juvenil nacionalista Mendigoxales El 1929 ingressà al PNB i fou membre de l’Euskadi Buru Batzar, òrgan superior del partit Defensor de la legalitat republicana, durant el setge i la caiguda de Bilbao signà l’històric pacte de Santoña 1937 que representà la rendició i el lliurament de les milícies basques al cos expedicionari italià Fou fet presoner sis anys i, en assolir la llibertat, s’incorporà a la xarxa de la resistència, on destacà com un dels màxims capdavanters de les vagues del 1947 i el 1951 Amb el restabliment…

Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s’especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual fou catedràtic a la facultat de medicina des del 1893, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica Entre altres treballs, publicà un notable Tratado de ginecología 1903-06 Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1897-98 i 1902-04, de l’Acadèmia de Medicina 1914 i de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans 1911-16, i presidí el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana 1913 Com a polític, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista…

Collaborà activament en el procés de transformació de l’agricultura britànica El 1771 començà a publicar un Farmer's Calendar , i més tard una revista mensual, Annals of Agriculture 1784-1809, d’una gran importància per a la difusió de les noves tècniques agrícoles Fou nomenat secretari del ministeri d’agricultura, creat per W Pitt 1793 Feu diversos viatges d’informació agrària per Anglaterra, Galles, Irlanda, França, Catalunya i Itàlia, i en publicà els resultats La narració del viatge a Catalunya, fet el mes de juliol del 1787, és d’un interès documental notable fou publicat…

Es llicencià en dret i exercí d’advocat Succeí Pere Coromines com a cap del negociat de finances de l’ajuntament de Barcelona Publicà articles importants de tema econòmic i fou collaborador dels diaris El Diluvio , La Vanguardia , l’etapa catalana del Diari Mercantil 1932-35, etc Vinculat a la Lliga Regionalista, collaborà amb Francesc Cambó en operacions financeres importants com la constitució de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad, a partir d’una societat alemanya, el 1920 Durant la Segona República es presentà a eleccions per la Lliga, i fou dos cops diputat a corts 1933 i 1936…

Estudià a la Universitat de Barcelona 1905 Intervingué activament durant l’epidèmia del còlera al Vendrell, l’any 1912, raó per la qual li fou concedida la gran creu de beneficència Milità en el partit radical-socialista Participà en la creació del Sindicat Mèdic de Catalunya 1921 Com a representant del seu partit, prengué part en el pacte de Sant Sebastià 1930 Desenvolupà un original tractament per a curar les varices L’any 1936 fou nomenat inspector general de l’Hospital Clínic de Barcelona Fou metge personal del president Companys Durant la guerra civil fou secretari general…

Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana,…

Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya…

Noble napolità Era fill d’Alfonso i de Diana de Cardona Participà activament en les lluites militars d’Itàlia entre el 1512 i el 1525, al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de l’emperador Carles V El 1512 fou fet presoner per Gastó de Foix a la batalla de Ravenna L’any 1521 contribuí a la conquesta del Milanesat, i un any després participà en la batalla de Bicocca El 1524 derrotà el francès Bonnivet, i l’any següent era l’artífex de la victòria de Carles V a Pavia Poc temps abans de morir informà l’emperador d’una conjura que Francesc Sforza, duc de Milà, projectava contra…