Resultats de la cerca
Es mostren 1062 resultats
Croàcia 2016
Estat
Després de les eleccions legislatives del novembre del 2015 semblava que Croàcia encarava un nou curs polític marcat per l’estabilitat del Govern, dirigit per Tihomir Orešković, que deixava enrere quatre anys de govern socialdemòcrata de Zoran Milanović La fragmentació del Parlament croat, però, no va permetre garantir-la i, pocs mesos després, a mitjan mes de juny, la Unió Democràtica de Croàcia HDZ va presentar una moció de censura contra Orešković, que va aconseguir un ampli suport dins el Parlament –125 diputats a favor sobre 151– La pèrdua de la moció de confiança d’Orešković el va…
Txèquia 2010
Estat
Durant els primers quatre mesos de l’any, la fragilitat del Govern de Jan Fischer va impedir adoptar mesures per revifar l’economia del país, que es trobava fortament debilitada arran de la crisi internacional El transitori Govern del primer ministre Fischer, que havia governat de forma provisional el país durant dotze mesos arran de la caiguda del Govern de Mirek Topolánek ODS en plena presidència txeca de la Unió Europa, va acabar amb la celebració al mes de maig de les eleccions legislatives El Partit Socialdemòcrata Txec CSSD de l’exprimer ministre Jiri Paroubek va guanyar les eleccions…
Sudan 2014
Estat
L’elecció en el si del partit en el poder del president Umar al-Baixir com a candidat a les eleccions previstes per al 2015 i les converses per posar fi als conflictes al Kurdufan i al Darfur van marcar l’agenda política del país Al-Baixir, qüestionat per una part de la seva formació, va ser designat candidat del Partit del Congrés Nacional NCP a les eleccions presidencials de l’abril del 2015, tot i que no va ser elegit unànimement 266 vots dels 522 delegats en la convenció del partit celebrada a l’octubre L’oposició, de la qual la figura més destacada és Hassan Turabi, del Partit del…
Santàngel

Armes dels Santàngel
Família de conversos que tingué l’origen en els cinc fills de Noah Jinillo, un mercader jueu que, a la fi del segle XIV, habitava al call de Calataiud i morí dins la fe ancestral.
Els fills, però, es feren batejar al començament del segle XV el primer a adoptar el cognom Santàngel fou Azarías Jinillo , que prengué el nom de Luis Santángel els altres, amb el mateix cognom, prengueren el d’Alfonso, Juan, Pero i Martín Luis i Juan, que foren advocats, i en especial misser Luis, que fou salmedina de Saragossa, es distingiren en el servei de la corona Però Luis, arran d’uns avalots a Saragossa, fugí al regne de França, on morí El seu germà Martín Santángel entrà a l’orde dominicà, on arribà a ésser inquisidor general de la corona catalanoaragonesa Quant a Pero…
Marc Ulpi Trajà

Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…
Claudi Neró Tiberi
Història
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la influència de l’…
Higiene i precaucions generals de la dona durant el puerperi
És convenient que durant el puerperi la dona controli especialment la seva higiene per a evitar les acumulacions de secrecions que podrien afavorir les infeccions Des del primer dia després del part la dona es pot dutxar i rentar al bidet, però és preferible que no orienti directament el doll d’aigua cap als òrgans genitals D’altra banda, durant aquest període convé d’evitar les immersions a la banyera, la piscina o el mar, fins que en la revisió de la quarantena es confirmi la recuperació adequada dels òrgans genitals Per a absorbir els loquis propis del puerperi la dona pot emprar compreses…
Allotjament i assistència sanitària en la vellesa
Dues qüestions d’importància fonamental pel que fa a la qualitat de vida de la gent gran corresponen, d’una banda, al seu allotjament, a les condicions d’habitabilitat i companyia de què disposen aquestes persones, i, d’altra banda, a l’atenció sanitària que rebin, tant en relació al tractament dels trastorns que pateixin com als requeriments derivats de les seves progressives limitacions naturals i a les mesures preventives que convingui adoptar Una de les preocupacions més importants pel que fa a la vellesa és decidir quin és l’allotjament més adequat, avaluant com es podran…
Santa Maria de Cardet

Santa Maria de Cardet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Cardet (la Vall de Boí), situada en un extrem del poble, enlairat sobre la riba dreta de la Noguera de Tor.
L’edifici Es tracta d’una església construïda en un terreny amb força pendent cap a l’est, raó per la qual l’absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l’única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d’aresta L’absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster A l’angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s’obre una capella igualment afegida a l’obra original L’ornamentació de l’absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a…
desculturació
Antropologia
Procés en el qual una ètnia, un grup culturalment diferenciat o un individu pertanyent a qualsevol d’aquests perden trets culturals propis per adoptar-ne de nous o bé per entrar en un procés d’autodestrucció.
En el primer cas, és concomitant a l'assimilació i l'aculturació, però, a diferència d’aquests termes, la desculturació no posa tant d’èmfasi en l’adquisició de nous trets com en la pèrdua dels originaris, que, d’altra banda, solen anar acompanyats d’actituds de contestació i oposició a l’anterior ordre establert
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina