Resultats de la cerca
Es mostren 1759 resultats
Josep Ribera i Font
Pintura
Pintor.
Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao
Hilari
Cristianisme
Papa (461-468).
Ardiaca del papa Lleó I i legat seu al lladronici d’Efes Intervingué en els afers de l’arquebisbe Ascani de Tarragona, la jurisdicció del qual havia estat violada pel bisbe Silvà de Calahorra, i en els de Nundinari de Barcelona, el qual d’una manera poc canònica havia nomenat successor seu en la seu barcelonina Ireneu d’Ègara La seva festa se celebra el 28 de febrer
Giorgio Sidney Sonnino
Història
Polític italià de tendència liberal conservadora.
Ministre de finances 1893-94 i 1894-96, posà ordre en la circulació bancària, entenent la política sobretot com un estudi seriós i aprofundit de les qüestions Com a cap del centre dreta constituí dos breus gabinets 1906, 1909-10 En esclatar la Primera Guerra Mundial, i com a ministre d’afers estrangers, preparà l’ingrés d’Itàlia en la guerra al costat de les potències de l’entesa
Bàrbara de Portugal
Història
Infanta portuguesa, filla de Joan V i de Maria Anna.
Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VI 1729, aconseguí de guanyar la confiança del seu marit, que li consultava els afers d’estat Illustrada i amant de la música, protegí el tenor Farinelli Obsessionada per la por d’esdevenir pobra en restar vídua, es tornà avariciosa i recollí grans quantitats de diners per dons i nomenaments Fundà la institució religiosa de les Descalzas Reales de Madrid
William Wyndham Grenville
Història
Política
Polític britànic, baró de Grenville.
Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus
Miquel IV
Història
Emperador d’Orient (1034-41).
Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent
Bahrain 2010
Estat
El responsable d’Afers Estrangers de Bahrain, Mansur al-Ariz, va realitzar al mes de febrer una crida a una cooperació més estreta entre l’Iran i els països del Consell de Cooperació del Golf La declaració es va fer en el context de la commemoració de la revolució iraniana i coincidint amb l’increment de la pressió internacional sobre el règim iranià Bahrain és un país de majoria xiïta
George Hamilton-Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
San Marino 2009
Estat
En les eleccions del 9 de novembre del 2008 va guanyar el Pacte per San Marino, àmplia coalició conservadora, amb el 54,22% dels vots 35 escons, mentre que la coalició d'esquerres Reformes i Llibertat en va obtenir el 45,78% 25 escons Al principi del 2009, Antonella Mularoni va ser escollida secretària d'estat i ministra d'Afers Estrangers, càrrec equivalent al de cap d'estat
Núria Sales i Folch
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix com “un…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina