Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
Els ortòpters celífers: llagosts
Característiques de grup Com ja hem dit en el capítol anterior, en aquest tractarem els ortòpters d’antenes i oviscapte de les femelles curt, els típicament anomenats llagosts i llagostes, encara que n’hi ha d’altres, no tan coneguts, que pertanyen al mateix grup Altres caràcters que els defineixen i els separen dels ensífers són la situació dels òrgans auditius si n’hi ha al primer metàmer abdominal i la manera de produir l’estridulació fregant el fèmur amb la tegmina En general són allargats i lleugerament comprimits Tenen el tegument llis o rugós, amb ornamentació i pubescència escasses, i…
Els piciformes: picots
Els piciformes tenen alguns caràcters morfològics peculiars relacionats amb els seus hàbits, com és la cua curta i rígida, amb la qual s’ajuden en enfilar-se pels troncs, l’estructura de les potes i la forma del bec, adequada per a treure insectes de les clivelles dels troncs, caràcters que es poden observar en aquest exemplar de picot garser gros Picoides major , collocat en una positura ben típica de tots els ocells del seu grup Xavier Ferrer De les 7 famílies d’ocells forestals que s’apleguen en l’ordre dels piciformes Piciformes , només ens afecta la dels pícids o picots, la més…
mosquit cúlex
Entomologia
Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que ateny de 4 a 7 mm de llargària.
Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A…
favera

favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i abans de blat…
xinxa
Entomologia
Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids, de cos deprimit, més o menys ovalat, sense ocels i amb els ulls composts poc desenvolupats.
Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu que no és…
vultúrids

Voltor torgos (Torgos tracheliotus), a Uganda
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, que comprèn 10 gèneres i 14 espècies, de règim específicament necròfag.
Els vultúrids fan de 59 a 150 cm de llargada i de 145 a 287 cm d’envergadura, tenen les potes febles i relativament adaptades a la marxa, les urpes fortes però poc desenvolupades, el cap i el coll més o menys desproveïts de plomes llevat del trencalòs i coberts de plomissol, el bec fort i almenys tan llarg com el cap, i les ales llargues, amples, amb els extrems arrodonits i perfectament adaptades al vol planat Aufrany Neophron percnopterus © Lluís Prats Són necròfags, i les seves postes consten d’un únic ou Comprèn 14 espècies, repartides entre 10 gèneres, que habiten a les regions pobres…
bomba
Militar
Artefacte cilíndric o cilindrocònic, metàl·lic, carregat d’explosius, productes químics d’acció diversa, etc ( bombes convencionals
), o de materials susceptibles de desencadenar una reacció nuclear ( bombes nuclears
), transportable per un avió a fi de llançar-lo sobre un objectiu.
Les bombes convencionals consten de tres parts fonamentals cos o carcassa, espoleta situada a la punta de l’ogiva del cos i càrrega també van proveïdes d’aletes estabilitzadores El seu pes oscilla entre 125 kg i 1 350 kg Hom sol collocar les bombes en compartiments adequats del buc dels bombarders o sota les ales dels caces bombarders La tendència actual, però, és d’anar substituint les bombes de caiguda lliure per les bombes autodirigides o intelligents en anglès smart bombs —guiades per làser o televisió— i pels míssils aire-sòl, que poden ésser disparats des de…
Bernat Morales i Sanmartín
Literatura catalana
Novel·lista, autor teatral, periodista i compositor.
Llicenciat en farmàcia 1880, freqüentà de ben jove els cercles literaris valencians Collaborà a“El Mercantil Valenciano” i dirigí el setmanari “ElCuento Valencià” 1910 Escriví en castellà nombroses novelles de tècnica naturalista, entre les quals La Rulla 1905, La tribuna roja 1909 i El ocaso de los dioses 1920, i els estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de Valencia 1917, i en català, és autor de diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 És autor d’obres teatrals Mare terra ,…
rèmige
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes que formen les ales dels ocells.
Possibiliten el vol formant el pla sustentador, que permet la progressió en l’espai aeri Llur nombre és constant per a cada espècie, però pot variar molt d’una espècie a una altra Hom distingeix les rèmiges primàries o principals, fixades a la mà, que són les més llargues, les rèmiges secundàries , implantades a l’avantbraç, i les rèmiges terciàries o escapulars, que neixen a l’húmer i generalment són semblants a les plomes de l’esquena
querubí

Querubí esculpit en una columna del cementiri de West Laurel Hill, Estats Units
Sarah Gath (CC BY 2.0)
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina